Total de visualitzacions de pàgina:

18 de desembre del 2016

Calvados

Ahir vam compartir nit i matinada amb una de les meves millors amigues. Calvados, sofaret, les hores sostingudes, enfilant un munt de converses... Curiosa de mena, apassionada del coneixement, compartim l'amor per la literatura, el nostre tresoret, una font de plaer inexhaurible. Vam evocar els dies de carrera... Quan fas aquest tipus de remember, no pots evitar que el cor recordi dies, mesos i anys d'intensitats compartides.

En vam parlar i molt de l'amistat amb la meva amiga. El nostre, un quartet essencial. N'hi va haver un cinquè membre, una dona que, durant uns anys de les nostres vides, va ser més que important, essencial. Pel que ens va donar, pel que va compartir, per les mostres d'afectes després d'uns quants cuttys i nits de rauxes inconscients... La vam perdre en el camí costerut de les bifurcacions vitals. Canvis en l'estil de vida... Malentesos... Episodis dolorosos.... Ens vam distanciar...

Uns dies abans, la meva amiga l'havia trobat en una jornada. Al cap dels anys, inevitable. Mateixa carrera. Mateixos interessos. Assignatures vitals pendents. Van poder tenir una conversa, la conversa, aclarir, contextualitzar... Havien estat molt amigues, moltíssim. El dolor de la pèrdua, fonamental... Quants anys d'absència...

Ens estimem...  És un dels amors autèntics, l'amical. I al llarg de la nostra vida en forgem uns quants. Essencials. Com he comentat alguna vegada, són tan valuosos que costen de bastir i no es poden deixar perdre alegrement. Perquè han estat molts anys de teixit invisible, de pòsit autèntic. Si els anys no poden donar perspectiva... Malaguanyats...

Podrem tornar a ser un quintet de parèntesis compartits? Qui lo sa... De ganes n'hi ha... Però hi ha dolors que no s'apaivaguen, oblits conscients sense possibilitats de tornar enrere... N'hi ha que no obliden. N'hi ha que no volen retornar al passat per poder bastir un altre present. I cal respectar-ho...

Darrer glop de Calvados... Quarts de dues. Retirada. Unes quantes mantes al damunt... Bons propòsits. Propera trobada?  Tant de bo més compartida...

Un munt de records... Alanis Morissette... You Oughta Know








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada