Fa uns dies escoltava els Doors, Light my fire, en solitud... De nit... Feia temps que no sentia el plaer de les notes surant més enllà, com una espiral, in crescendo, volant en cercles per un munt de pensaments... Un munt de dies sense el teu nom al meu voltant...
'Try now we can only lose'... Allunyar-te... Per no haver de trobar a faltar les teves paraules... Entenc el teu desconhort, el teu silenci 'des de l'anonimat, sense forçar ni la presència ni la comunicació'... Posant en ordre els pensaments... I mentre jo anava 'dibuixant nostàlgics horitzons' tu em llegies per entendre'm millor...
'The time to hesitate is through'... Tot plegat un punt d'inflexió. A la vida, uns quants, allò que a classe de guió en dèiem els incidents inductors, els desencadenants, els punt de partida de les trames, de les històries... La nostra no és una pel·lícula, encara que de vegades ho sembli...
'Girl, we couldn't get much higher'... T'he enyorat, molt... I he escrit tant... Una vàlvula d'escapament, dius. Una taula de salvament, penso. Cada conversa estic més convençuda que davant d'una llar de foc tot és molt més senzill. 'M'hauràs de culturitzar a nivell cinema', dius. Necessitem un quants anys. Tots els que vindran...
Volant en cercles per un munt de pensaments... Els compartim? 'Try to set the night on fire'...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada