Amb majúscules...

Tarda d’hivern creixent de llum en el decurs dels dies. Camino per l’avinguda dels plataners despullats que mena a la Coromina... Un potrell pastura calmós... El mestral acaronant els cabells, aquest buf al coll, imprescindible... Enfilo el pendent fins a la Casanova. En un tres i no res acolliré el captard... Però m'aturo i sec al revolt màgic que més m'agrada. Com es perfilen les serres del voltant... Seuries tan a gust al meu costat...

Cada dia que ens veiem s’hauria d’escriure amb majúscules. Ben amarats de desig... Allò que volies, que volíem molt abans de topar l'un amb l'altre, una passió que ha anat prenent cos durant els darrers mesos. Em ve a la memòria un diàleg de Blade Runner, ‘la llum que brilla amb doble intensitat dura la meitat del temps'. Gaudim-la.

No som més originals que altres amants: paraules que suren en molts cercles viatjant del teu desig al meu; teixits d'itineraris que ens ve de gust compartir; el cos, l'olor, el tacte... Que abans no et dius adéu ja et trobes a faltar...

M’atrapen els segons que han fugit entre els mots... I torno a casa, al recer, a l'alenar del que vindrà: cuinar junts, mirar el capvespre amb les teves mans llaçades damunt el meu pit, capbussar-nos en un bany de tendresa...

Darrer segon de claror...  Preservo els tresors que he collit en el camí més curt d'aquesta tarda tan curta... I acullo la nit bategant damunt el riu i el pont...

Sade... Nothing Can Come Between Us...