M'enviava un amic una imatge del Gra de Fajol Gran magnífica, preludi de
la propera excursió als verds paratges que han pintat les pluges de
primavera. Un amic que va ser amant i que ara és company de
caminades, que somriu quan m'encanto i faig el badoc entre camins i
fites.
M'encanta aquest Ter generós, avui, damunt l'herba d'un parc
privilegiat curull de canalla. Un privilegi les tardes allargassades
d'aquesta primavera...Tiro enrere.. Miro endavant... Tantes
experiències que dringuen les unes amb les altres...
I és que em ve a la memòria la conversa d'ahir amb una dona entranyable a
qui vaig conèixer per casualitat mentre les nostres filles xalaven a
les atraccions d'un parc. Quan la seva parella i les dues nenes van
pujar a un trenet de remullada segura, em va explicar com s'havien
conegut, segona parella, va dir, després d'una separació
traumàtica... Me'l mirava amb les dues nenes, un home atent,
curós, senzill, tal com raja. Ets afortunada, vaig comentar-li, trobes
Teresa, i tant, no sovintegen homes com el teu... Els interrogants hi
són, vaig pensar, fins i tot quan tens el que sembla que havies
volgut tenir sempre.
Futur immediat? Interrogants... Una propera trobada amb un home més que interessant. Un home qui sap què però tant és. Ens vam conèixer fa uns dies, sopar, tren de tornada a la Plana... Expectatives? No m'hauria fet res si hagués perdut el tren, vaig dir-li... Dona, va respondre, si l'haguessis perdut t'hi hauria portat, a casa... Curiós. No saps mai què passa pel cap de l'altre...
Continuo transitant...
Sinne Eeg Remembering You
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada