Total de visualitzacions de pàgina:

28 de maig del 2017

Iruña

Quina sorpresa. La nostra amistat documental té cops amagats. Ens convoquem fins i tot quan no hem fet plans.

Jornades a Iruña, diferents, si hem de comunicar siguem professionals. Essencials, quines són les nostres habilitats, allò que sabem fer i ens apassiona. Transformar-nos digitalment? Continguts. Processos ràpids, nanotecnologia... Cap a on? No ho sabem ben bé. Assaig, error i les nostres dades viatjant, alimentant estadístiques i logaritmes. I els desitjos? Saber-nos distrets.

Conferències magistrals, tallers, pòsters que ens fascinen: Descatalogando tiempo de silencio, l'artista a la biblioteca, o aquesta ruta literària per cementiris, Retrum, un encert. I al vespre, poteo, tapes, sopar interprofessional, sinergies, aquestes també. Coneixement, coneixences.

'Motivat no és estar animat sinó tenir motius', diu un ponent. Jo en tinc. Per continuar aprenent. El món de la virtualitat és el que hem creat per no haver de ser qui som o per deixar-ho de ser quan no en tinguem prou amb nosaltres mateixos.

Tornada, tu abans. L'adeu és inevitable. Com aquest tren que s'endú converses a molts quilòmetres per hora... Extensions de molins, camps de blat, Monegros, un paisatge darrere l'altre i unes quantes reflexions per compartir. Darrer tram. Lleida, Camp de Tarragona... Sense bateria. No pas d'idees i sentiments que, ben mirat, és el que m'empeny a escriure aquests mots.

Disposada a acceptar la realitat. Potser algú, en alguna andana, a l'altra banda de la xarxa, en algun lloc remot o a tocar, fa estona que vol encetar conversa.

Hi ha dies que no tornaries mai... O gairebé mai...

Last Train Home...










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada