Tant i més...

Escolto Autumn in New York, Billie Holiday, mentre prenc els darrers glops de cafè amb llet, el cel ennuvolat abocant els primers ruixats del dia i la melodia de jazz embolcallant el present.

Cercant el futur? Només quan destrio els dies que vindran i els imagino. I llavors el teu whats inesperat... M'encanta.... Trio Ketama, canvi de registre, ve de gust el caliu, mentre deso la tassa a la pica i faig quefers domèstics amb no gaire entusiasme. Si és amb Ketama, més portàtil. Fregues a ritme de fussion... Els vidres fan més goig, el planxat té més duende...

'Y mi corazón soñando'... Sentir el cor i el somni alhora. Deixo el fregall i el canvio pel teclat, aquest doll, els primers paràgrafs... Hi ha dies que amb molt poc fas l'escriptura necessària. Compàs. Trescant pel paisatge interior,  mirant d'endreçar cada punt i cada coma.

"Se que me enamoré de tu sonrisa'. I tant.. Ai aquests punts suspensius. Responc el teu whats, una imatge, tant de bo tenir-te a prop... Benvingut l'oci, avui que endreço, avui que imagino, avui que encara voldria, avui que tant i més.

Dels mots als vidres, 'y vuelta a empezar', el viatge que imagino, el teu, nord enllà...

'Y se que tu corazón nunca me olvidará'.... Ketama... Tu volverás...