Total de visualitzacions de pàgina:

27 de juny de 2019

L'atzar del bon dia


Obro el finestral, un munt d'ocells que refilen però només un, el primer, el més matiner, m'ha despertat. I també a la resta d'ocells. Si fos un dia com un altre ja transitaria camí de la feina. Però no, avui sóc a la terrassa i no és un dia qualsevol.

Un altre matiner davant meu. Un home a la terrassa de l'hotel, vora el riu, que també, com jo, tasta l'aire de les primeres hores,... I la més matinera, la Nit, la gateta, que juga amb la cadira mentre escric aquest doll.

Aturo l'escrit... La manta ha lliscat lleugerament  descobrint l'esquena... Tapo la nuesa. L'aire de matinada és al punt del fred que minvarà unes hores més tard. Un glop de cafè amb llet que sempre allargo quan escric com ara...

Massa subratllat al text, vol dir que em manquen les ulleres, però em fa mandra entrar i perdre l'encís  dels pensaments estesos al llençol del bloc de notes, el jaç inicial d'un doll que brolla al caprici de la inspiració. O de la necessitat.

Sento fressa darrere meu, somiu l'amant, l'amic, el company... Bon dia d'aniversari petitona,, no et vull trencar la inspiració, petó breu, breu conversa, he dormit molt bé, sense flaçada...

Què poètic que els forats de la persiana brillin de bon matí... El meu company somriu. Deu ser que tinc son, que volia  delectar-me  amb la sensació de poesia domèstica o totes dues coses alhora... Entra a recer, a l'estança, i torno a la solitud de l'escriptura.

Descriure el nou dia, les primeres emocions  només deixant els dits lliures teixint l'escrit. Ara l'esquena nua que torno a cobrir i el darrer glop d'un cafè tebi. A l'altra banda del vidre, el meu present, l'interior,  casa  meva i l'home que estimo.

Espero algú, alguna cosa, algun regal, algun per molts anys?... O senzillament penso que no cal esperar res?... Deixo l'atzar del nou dia, del bon dia... Un dia qualsevol?

Linda Ronstadt... Desperado...

https://youtu.be/wpbiCVmjfrU










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada