Total de visualitzacions de pàgina:

31 de maig de 2020

Celia

S'ha llevat el dia amb boira al Puigsacalm. Diumenge de quietud, sentint refilar els ocells que despunten un estiu intens.

Faig un cop d'ull a l'Insta. Cap novetat o potser sí, la davallada a la teva nova identitat enlluernada per cants de sirena d'adolescència al límit, de mentida instal. lada, la teva intimitat feta a miques...

Multiplicitat de noms, sentir-te incompresa, però ets llesta, no pas intel. ligent, amb un petit detall: només tens tretze anys. Que és poc, o molt, segons com es miri. Inevitable? No pas insalvable. Enhorabona. És el teu camí? El viatge iniciàtic sense cap més retorn que la tria, la teva, sense el meu amor, el nostre.

Entenc el rebuig, entenc que vulguis fer i desfer. Endavant. Sense mi. Enhorabona. No vivim res que no han viscut cap altra mare, cap altra filla. El que passa és que en el teu cas, s'ha multiplicat per mil. Tant de bo aquest viatge sigui un aprenentatge.

Ja no em tens a prop. Potser algun dia, davant per davant, retrobarem els vells somnis. Res no és mou o es mou l'onada del teu mar obert on sures a pèl i a contracorrent. Nova etapa. Noves coneixences, les teves.

Vaig desitjar la teva vida dins meu. Vaig acollir el teu plor, vaig abraçar la vida que s'anunciava amb plenitud. Deixaré que els dies t'empenyin vorejant l'estimberri.

Escric lluny del teu somriure que ja no em dediques... Lluny, ben lluny. A prop, molt a prop. Car volar és un risc i tu vols enlairar-te sense xarxa. No cal forçar l'amor, no cal dir res. Només que passin aquests dies.

Enhorabona... I molta sort...

Mercedes Sosa... Yo vengo a ofrecerte mi corazón...




Cap comentari:

Publica un comentari