Total de visualitzacions de pàgina:

2 de juliol de 2020

O potser inevitable...

'Has de confiar més en les persones' diu Mariel Hemingway a Woody Allen a Manhattan. 'Ets massa bona persona', va dir-me algú fa uns dies. Després del xàfec de la tarda i una Jam session d'Allen imprescindible, deixo que els mals pensaments no em traeixin i penso que no és que sigui massa bona persona. És que sempre he confiat en els altres.

Tarda de solitud, de blanc i negre, Mary i Isaac asseguts davant del Pont de Brooklyn, de matinada. L'amor és aquest instant, quan algú amb qui t'hi entens vol el mateix que tu però no ets tu. La persona que et fa ser millor perquè encara hi ha racons per descobrir, damunt dels llençols o sota la pluja.

Converses d'amants, d'amics, de com ens coneixem, del que sentim, del que compartim, de les matinades robades, assaborint la placidesa d'haver gaudit del desig uns quants anys, i uns quants més.

'That love is blind'... O potser inevitable...

Someone to whatch over me... 






'


Cap comentari:

Publica un comentari