La dansa dels teus somnis

Et porto un pa de pessic i un cafè amb llet calentet. Somrius. 'Gràcies'... Pujo escales amunt i m'aboco a la multitud. Com deus veure la quotidianitat des d'una entrada de metro, de rodalies, assegut, amb un gos vell arraulit al teu costat i un munt d'andròmines que et defineixen i de les quals no te n'has desprès des que et conec?

Escabellat, rinxolat, i aquest esguard blau que somriu vagament, com els teus llavis... Ens veus passar com es veu passar un món calidoscòpic... Mous els llavis... Sol·liloquis... Amb un fil de veu... Cap interlocutor... Només el soroll mecànic de les escales... Observes la multitud, el munt de mirades que es desvien quan et troben, et retroben, et tornen a trobar una i altra vegada.... La solitud té molts matisos. Com els somnis, com les expectatives refoses en el teu esguard perdut....

... El teu esguard perdut... Hi penso, davant d'un vidre entelat d'un tren atrotinat que em duu de tornada a casa.  Capvespre... Silenciós? M'arriba el ressò d'una conversa, un biòleg i un seu company de viatge... El sacseig eixordador del tren mig ofega les paraules.. En un parèntesi d'aturada incerta, caço una frase, uns mots: 'Els sistemes tendeixen a l'equilibri' ... Rumio... I faig memòria...Aquella entrevista amb Josefina Castellví, dona sàvia, de mots savis, precisos: 'La natura sempre acaba trobant el seu equilibri. El que passa és que li ha caigut al damunt un desastre molt gros, que és l'aparició de l'home a la Terra'...

Convé retrobar l'equilibri... Foragitar sistemes perversos... Reprendre la integritat... Convé compartir tots els segons que calguin, sentir-nos encuriosits per aprendre, reconèixer allò que no sabem, allò que no voldríem saber, el cor valent, el cap clar, quan el present sembla emboirat i, sovint, mancat de sentit. Convé acostar-nos i encarar-nos amb les nostres misèries... D'on prenem l'alè per conèixer sinó dels qui tenim i sentim a prop?

Sembla que passem desapercebuts en aquest temps que vivim però en realitat, sovint sense ser-ne conscients, estem vivint un futur col·lectiu... Davant nostre, a un ritme quantitativament poderós, el món transita...

Molt a prop del teu esguard, la dansa dels teus somnis...Terry Gilliam...  El rei pescador...