Els altres catalans... Un llibre valent...Una pila d'anys... 50... 'I els anys passen de pressa'... En tinc ben present la lectura, els teus mots, d'on venies, d'on veníem, el teu punt de vista... 'I que s'escolti la veu', la teva, una veu ferma que anava molt enllà, que ens abastava, que ens definia...
Te'n posaria uns quants exemples de l'invisible i alhora tangible menyspreu que darrerament he vist reflectit en ulls de mediocres que ara i avui, continuen volent sentir-se importants, formar part d'una elit... Elit? Per a qui i per a què?... Més amunt de què?
Convé recordar. Qui som. Què hem construït, a cada passa... Què volem ser, ara i aquí, corrandes lliures, 'banderes de roba estesa', la teva mà i la meva, horitzons enllà....Convé recordar els orígens, de classe obrera, del sud més profund, la suor i la gana dels qui van lluitar... Una guerra no s'oblida... Que vam néixer i vam créixer en l'ara i l'aquí, en barris obrers de fàbriques, vagues i veïns... i va ser nord enllà que vam aprendre la llengua, la vam estudiar, la vam estimar, l'hem feta pròpia, vivim i sentim amb ella i la fem perdurar... Parlem de cultura o de cultures? D'immigració o d'integració? Parlem de poder ser més lliures, de la terra que ens acull i que cuidem, ben nostra, del puny alçat, d'ara i avui, en temps de revoltes...
He trobat, no pas per casualitat, aquest article de Josep M. Solé i Sabaté, gran professor, historiador apassionat, que us recomano molt especialment.
La memòria, aquest fil que ens defineix, que ens fa qui som en el llarg aprenentatge. No oblidem...Un altre Paco, abrandat, valent... A galopar... El poeta... La veu del poble... Perquè la terra... és nostra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada