De bat a bat

Et puc trucar? Uns breus segons i sona, silenciada, la teva trucada. Vertigen... La meva veu tremolosa, quatre dades, i en un quart de segon penso: per anar on i amb qui? Repasso la bústia... Per què, en el llarg decurs del a poc a poc que reclames, els teus primers mots, la teva primera emoció, l’espontaneïtat del teu primer missatge es van esvaint?... 

No tinc la teva presència, ni el teu contacte... Només la teva veu a molts quilòmetres, el teu perfil atractiu, certament, gairebé perfecte...  Diu el Diec2 que conèixer és tenir una idea més o menys completa d’algú... I entre definicions anem perdent el present més immediat...

Quan algú posa límits, atura l’alè i prem molts frens, tanca portes. I a mi que m’agraden ben obertes, de bat a bat. A casa n’hi havia un munt... Potser per això transitem, que ‘el temps és el Leteu’... 

  

You Don't Know Me... Norah Jones...