Total de visualitzacions de pàgina:

21 de novembre del 2016

Humilment

La tarda, la tardor, les hores que s'escurcen... Somrius, davant de l'estació, aturat, no recordava el teu cotxe però sí com et brillen els ulls en topar amb els meus... Detures el temps en el teu parlar, serè, en el teu posat pausat... On anem? Poques hores, el sol que es pondrà... Tavertet? Havia de ser una caminada, una excursió... 'Poder' millor un passeig vorejant els cingles...

T'agrada que ens veiem, aquests ulls que ho desitgen tot, darrera trobada al juliol, com passa el temps, rabent, vaig curt de jornal, dius... Uns quants missatges, els teus amb recel, el que et puc oferir no et desperta gaire interès, no ho pensessis pas, no és gens fàcil esgarrapar les hores quan vols fer tant i en tan poc temps... Retrobar-nos, i és clar, perquè m'agrada la pau que transmets, la senzillesa, tal com raja...

No t'enamoris vaig dir-te el primer dia en sentir-te tan a prop, que m'admiraves més enllà de l'amistat... No et sé lluny malgrat la distància i em sorprèn que et sorprenguis quan reconec els cims, les serres, i ara, tu en saps molt més... Puigsacalm, Matagalls, properes fites, i tant que les farem, un munt de sortides, itineraris, descobriments. Aquest és el teu encant, allò que et fa singular, amotllar-te amb placidesa al present que em dediques, abocar-te al meu costat...

Enfilem Tavertet, els revolts i els mots, aquest parlar empordanès, m'acarones els cabells, és tant el que vols sentir, el que sents, quan m'expliques els teus afers, quan escolto allò que t'amoïna, la pel·lícula que t'apassiona, Un home amb sort, ho ets... Arribem dalt del poble,  travessem un carrer de cases isolades, buides, qui sap si les habita algú al cap de l'any... Aparquem...

La plana calmosa, el sol envermellit, dóna'm la mà i vorejarem el cingle... Arribem a un extrem, Sau als nostres peus, sobresurt el campanar i un xic més enllà un revolt del Susqueda... Era la posta de sol, tots dos el mateix pensament, que sembla una mica nostre aquest indret, que encara hi som a temps... Asseguts a la roca, abraçats, en silenci... El sol que davalla fins el darrer fil lluent...

Tens les mans fredes, no m'amoïna la foscor... Darrere d'aquest cim, no veus el cel resplendent? Dos revolts i davant nostre la lluna fent un gran i ataronjat ple, més enllà la costa, com pots endevinar el moment?... Deixem rere nostre el silenci, el sender, el teu alè i el meu, i abraçats arribem al cotxe... Davallem la sinuosa tornada.... Tota la nit nostra... Com aquesta melodia que em regales humilment...

Lluís Llach... Geografia... Per a tu molt especialment...

Vídeo de lluis llach geografia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada