Irreverents...

Fred al carrer. Camino en solitari. Tarda de dimarts, el meu parèntesi particular... Els cabells a la cara, sentint-me les passes.. A la plaça, un xic de canalla espargida, un pom de mares abrigades i un parell d'avis delerosos de guillar... A la terrassa del bar, alguns fidels agosarats... Jo sóc d'interiors i quan bufa el vent, encara més.

Entro al cafè, buit, només en Pau, el cambrer, assegut d'esquenes a la porta, fullejant el diari. La tele encesa, un programa qualsevol d'una cadena qualsevol. En sentir-me, en Pau gira el cap, el posat més que seriós, encara no ens coneixem prou. S'aixeca, ritme lent, demano el meu clàssic, tallat curt de cafè.

Sec a una taula, a tocar de la porta. Aquí tens, gràcies. Trec de la bossa Digues que m'estimes encara que sigui mentida... Me l'estimo, me l'estimava, estimava els seus mots... Em venia de gust tornar-la a a llegir, a sentir perquè aquests dies estic vivint, llegint i sentint un munt d'emocions. Ja les vaig escriure: Més que paraules, Eliane, Sentimental Mood...


Romàntica? Irreverent... De sobte vibra el mòbil...  Bateria mínima... Icona whats. Clicar o no clicar. Temptador. Perquè ets tu. Perquè t'agraden els meus mots, el meu bon humor... Et deixo escriure. Quina xerrameca virtual. Quan vull respondre pantalla blava, icona, vibració i fos en negre... No tocava. Tocava realitat... La lectura, el que m'envolta, aquest cafè, aquest instant.
  
Cinc minuts... Haig de tocar el dos. Tanco el llibre i entra la Carme rabent, un cop d'ull a la tele, què diuen aquests babaus del pepé? Res de bo, respon en Pau aixecant la mandra, somrient. Una aigua natural, Carme? Como la vida misma, respon ella rient. Aquest humor osonenc...

Obeses... Nostrades...Irreverents... Brindem, bevem...