Empatia

Em llevo d'hora. I abans d'aquest esmorzar que més m'agrada decideixo abillar-me i, au, cap al Castell. A uns quants quilòmetres per hora, no gaires, i un fred que empeny i impacta el meu present, albiro els plataners d'un passeig que m'encanta. El meu preludi particular.

El sol ingenu trena els marges al tram de la Coromina, inici de sacseig de pensaments, imatges, emocions viscudes aquests dies... Setmana d'acció, de reflexió, de matisos, de mots críptics que no vols desxifrar, de dubtes, un munt, bandejats amb seny.

A uns quants quilòmetres per hora, enfilant el pendent de la Casanova i del primer revolt estant una silueta, una dona, la que a voltes voldria ser més sovint, medita encarada a ponent, estirada damunt l'herba, saludant el bon dia. Hi passo per davant sense destorbar els ulls clucs, la pau serena... Qui sap on badoquegen els seus pensaments.

Arribo al meu revolt privilegiat, just on abraçaria les meves dues ermites si fos d'aire. Però sóc ben ferma i em cal el beuratge màgic que em revifa. Arribo a la Font del Castell, trepitjo humil l'herba de rosada i admiro aquest locus amoenus de silencis privilegiats... Amarada d'aigua al clatell i al rostre inicio el descens...

Sento les meves passes, bull el meu cervell... T'evoco, inevitable, que bé que ahir hi fossis a l'altra banda del meu mòbil. I penso... Hauries escrit els mots que iniciaren el nostre pergamí si tingués la teva edat? Hauria tastat el plaer de la teva complicitat si no tingués el cinquanta al meu cos i al meu cor?

No ho sabem. Deia Griffin Dunne a Last Night que al cap dels anys no canviem tant. Com a molt ens engreixem i canviem de roba. Diu l'Eva Piquer a La música del nostre atzar, que 'qualsevol realitat és sorprenent quan ens la mirem amb perspectiva. Que tu i jo ens trobéssim no era gens previsible'. Cert. Que tu i jo compartim planeta... És atzar?

Retorno, a casa, perquè tinc un munt de mots que haig d'abocar en quadrícules perfectes. Mots que em defineixen i que em fan propera. Són els mateixos que vaig escriure ahir, abans d'ahir, només que ben endreçats i en primera persona.

Empatia... De vegades som lluny dels altres, fins i tot de nosaltres. Els mateixos que som amb i per als altres.


 Inside Your Eyes... Lauren Meccia