Infatuation

Em va fer pensar... Lluita interna entre el cap, el cor... En realitat és una lluita? Més aviat diria a la recerca d'harmonia entre el cap i el cor. Nivell sensitiu i nivell intel·lectual, Aristòtil, al cap dels anys encara ens fem les mateixes preguntes, encara aquesta dicotomia...

Per què escriure? No és una afició. És una necessitat. Sempre hi ha estat. Cada escrit una experiència, un sentiment, una persona, un motiu per deixar anar les emocions, certament, a voltes contradictòries.

La línia de les emocions ja ho té això. Com un cardiograma. Amunt i avall... Més enllà de l'estàndard? Debades, Teresa, em deia ahir un amic, molt més que amic. No seguim la convenció. Ens avorriríem.

Repasso els anys, els meus, quants homes convencionals han volgut fer estada al cor, a l'espai propi sense reeixir. Bandejats. Quants homes límit han sacsejat el cor fins al límit... Bandejats, també. I llavors?

Per què generem admiració, por, inseguretat?... Els homes som així, diu el meu amic més que amic. Caçadors. No t'hi encaparris. Condemnats a la solitud? Una cosa és estar sol i una altra sentir-se'n. No és el nostre cas, Teresa, n'estic convençut. Jo per exemple estic envoltat d'amics i amigues. Per tant no busco amistat. Tampoc només sexe o potser sí però molt més enllà o com a mínim, no reduït a...

Infatuation, diu el meu amic més que amic. No és ben bé encapritxar-se... Amor cec? Enamorament obsessiu breu però intens. És a dir que hauries patit amb ell. Recordes La femme d'à côté, Truffaut, 'Ni amb tu ni sense tu'?

El cap o el cor o totes dues coses alhora. Infatuar... No ben bé... Passió? Al límit...

Dee Dee Bridgewater... La belle vie...