Somriure a l'aire

Punt de trobada, saludes, alguns ja heu coincidit en altres caminades... Aquesta ve de gust, inici de l’estiu, camí de ronda, itinerari platxeriós, ja hi som tots, som-hi.

Sense adonar-te’n, el tens al costat, caminant, preguntes de rigor, el primer pas per conèixer algú. Feu conversa. Parla pels descosits, moltes activitats, ganes de fer, de viure, d’omplir el poc més d’un any de separació. No pas voluntària, la separació, i aquests ulls... Els ulls parlen, un munt...

Li recomanes viure sol un temps, la solitud, aquesta amiga que deia Moustaki... Per poder tenir perspectiva... Però això és una eternitat per a un home que vol una dona, que ha trobat una dona, una dona que li agrada, una dona que duu el teu nom i el teu cos.

Arribeu a la primera cala, converses de grup, persones i personatges... Ell ha parat la tovallola darrere la teva, mínima distància... Converses, acudits, el cel ben núvol, voleu fruits secs? Ningú no gosa fer un bany però tu ets dona d’aigua... Et despulles, camines damunt les pedres mínimes i et capbusses a l’aigua fresquíssima... T’encanta... 

Quan tornes a la tovallola ell que et repassa, que no perd ni un sol gest del teu cos, ni un sol somriure a l’aire... Tu oblides que el tens a tocar perquè et crida l’atenció un motivat amant de les trails que no està gens malament però que no para de mirar el mòbil. 

Continuem? Repreneu l’itinerari, mires de ser a prop de l’addicte al mòbil i al culte al cos, i constates que poc t’hi avindràs i t’estimes més continuar sola... Sortosament el camí s’estreny... Que bé gaudir del mar profund i del boscam... 

Segona cala, xiringuito, cervesetes, es concreten les afinitats, boníssima la guapassa que seu davant teu, una dona sincera, la més autèntica. A mi el que m’agrada és muntar xefles, diu, i en proposa una, us van bé les dates? Dones arriades, penso, les millors... Ella i la seva amiga se’n van, dinaran a casa. I tu? Tu també te’n vas. A casa teva.

Al vespre, un missatge, és ell, aquest hola m’agrades, podem quedar tu i jo, conèixer-nos millor... A punt de donar una resposta immediata... Reprimeixes l’impuls. I si... Quedes amb ell per dinar, l'endemà, potser, qui sap, te l’has mirat poc, la bellesa dins del cor... 

Dineu, l'endemà, preneu cafè... Vol quedar més, molt més que tu perquè tu... Tu podries ser la dona, la dona que vol, aquesta dona que duu el teu nom i el teu cos? Ho sents així? Llavors?...

'Et nous passons de longues nuits, tous les deux face à face'... Georges Moustaki...  Ma solitude