Home tranquil, reservat, sedueix discretament. Els qui treballem a l'administració pública i hem estudiat i revisat qüestions de llenguatges d'especialitat, hem de reconèixer aquest home essencial de corbata de llacet, treballador incansable, amant dels mots, que és i ha estat indubtablement el creador del llenguatge jurídic i administratiu en català.
El tinc al davant, els cabells blancs, movent el cos, sense perdre fil ni randa, prenent nota de les intervencions en honor seu... Quin mestratge. Quan declamen els versos d'aquest aprenent constant que estima els mots, ell escolta atent... Quan recorden els alumnes al mestre i ponderen allò que defineix la seva obra, ell mou el cap assentint. Magnífica una de les nombroses frases que va escriure i que no oblides: 'davant la inèrcia, intel·ligència'.
Quan intervé al final de l'acte amb posat senzill, jo també en prenc nota. El discurs pausat, discret, valuós. Confessa haver compartit insomnis amb altres savis com ell, 'escurar el temps i les hores, invocar la vida que va teixint una teranyina de complicitats, tendreses i objectius compartits'. Me'l miro. N'estic convençuda que les emocions bullen per dins.
Escoltant la poesia del mestre te'n fas al càrrec de fins a quin punt la veu interior pot abocar un trenat de versos. En comparteixo alguns, a l'atzar:
... A les mans duc un passat que no sé.
M’habita al rostre un gest que serà d’altres cossos.
M’assec a sentir el mar, revisc ara un silenci
que fa segles que atura la mirada d’un home.
que fa segles que atura la mirada d’un home.
Sóc algú que va ser.
'Memòria regalada. Presències del passat en el temps'. Que bé retrobar a l'acte persones que estimen les paraules i a qui estimo. Sempre he agraït aquesta memòria visual que em fa reconèixer els bons moments, la bona gent, que em fa saludar i abraçar amigues d'una competència professional indubtable amb qui he tingut el plaer de compartir moments molt importants de la meva vida. Emotiu trobar persones clau que van donar-me suport quan tot just començava a vincular-me amb la terminologia, aquelles revisions de diccionaris sectorials... Saludar, abraçar, agrair... Grans complicitats.
'La vida reprèn el seu fil al cap del temps, retrobant allò que havia quedat com un cicle conclòs', diu Duarte. I tant. Però encara queda camí, queda l'esperança que hi posem, l'esforç i la il·lusió d'empènyer la nostra llengua en cada racó de coneixement. 'Recordar els anys fecunds de compromís, creure-hi i, com aleshores, agafar el timó d'un país que, ara i aquí, ens han pres'. Gràcies Carles pel teu mestratge...
Per a tu, astrònom de paraules... Joan Manuel Serrat.. La lluna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada