Tocarem el cel...

Ahir vaig fer una trucada... Al mateix temps rebia un missatge... Dues persones que han entrat a la meva vida per enriquir-la, per sumar. Amics. Amb majúscules. Potser no els conec molt, potser no he compartit els anys que m'han vist créixer, però m'han trobat a la porta i els he deixat entrar... A la meva vida, al meu present més immediat.

Construïm les relacions de maduresa amb un criteri aritmètic bàsic: sumar. Consolidem les que ja teníem, les que malgrat la periodicitat irregular es conserven intactes. I vivim, avui, planificant una mica de futur que ens motiva, no massa llunyà, tenint ben present que, en qualsevol moment, se'ns poden capgirar les previsions, les expectatives.

Entomar bé aquests canvis i no introduir recels i malfiances, ajuda. Sempre hi ha un plan B o C o sempre ets tu mateix una gran opció de companyia, sempre tens un oci per oferir-te. Això diu la meva amiga. I vas fent camí, diu el meu amic.

Persones amb fortalesa, amb criteri, amb qui aprens, amb caràcters ben diferents, però igualment impactants, de ferro. Amb moltes afinitats i que passen per fases diferents però igualment intenses. Quina sort. Ampliar al cercle. Quin encert. Les relacions en directe. Estimar-te més un live que un like, que llegia l'altre dia.

Sempre he pensat que compartir moments, els bons i els dolents, ens dignifica. Darrere les converses de matinada, un munt d'interrogants. Ahir, mentre parlava amb intensitat amb el meu amic, rebia un missatge encara més intens de la meva amiga. No tens el do de la ubiqüitat, de la simultaneïtat, però sí que agraeixes que dues persones importants comparteixin. Dubtes, ell. Certeses, ella.

L'atenció, el gest amable, el pas de confiar en l'altre, l'humor, els silencis, el coneixement... Pinzellades d'ella, d'ell, del que compartim. No voler patir per amor, lluitar per la vida, fragilitat de moments. Preservo la conversa amb el meu amic, llarga i sincera. I, amb el teu permís, reprodueixo el teu missatge guapa, un dels més bonics que he rebut en els darrers temps. Breu. Sincer. I diu així:


'Donaria la meva vida per ell... Però només el puc acompanyar... I esperar. Hem quedat que aquest hivern tocarem la neu sí o sí, com hem fet tota la vida. Tard o aviat també tocarem el cel. M'ha dit que no deixi de ser l'alegria de la casa... Com em coneix'...

Eva Cassidy... Over The Rainbow... Per a tu, molt especialment...