Primavera a Praga...

Parèntesi de primavera a Praga, l'esperàvem amb candeletes. El plaer d'enlairar-nos, de compartir cinc dies i tenir tots els presents a tocar del cor que és on bateguen els desitjos...

Una de les coses que més m'agrada de la nostra amistat és que podem ser com vulguem, parlar de tu o de mi, compartir... Què li portem al teu amic, dius, un oli d'oliva exquisit, ell tan gurmet. Quan un amic et ve a buscar a l'aeroport i et deixa la casa uns dies mentre ell viatja amb la dona que estima... No té preu. Amistat. Amb majúscules.

I som davant la B44, la porta que ens duu al viatge, el nostre, jo escoltant música i escrivint aquests mots i tu parlant... Els mòbils de fer temps... Tinc son d'aeroport, dius. Bona aquesta. Lectures, la teva El dia que Nietzsche va plorar, jo encara Cavalls salvatges. Millor no fer al·legories.

Praga... En poden ser tantes... Triem. Turistes ma non troppo.

Llevar-nos quan encara no han posat els carrers, aquest mosaic de quadrats infinits, i admirar les estàtues del pont Carles gairebé en solitud. Vitralls de Mucha a la catedral i la quotidianitat al carrer daurat. 

 

   

Praga... Caminadores, i tant. Però també algun tramvia... I aquest metro d'escales mecàniques verticals rabents... El fred al clatell, corrent d'aire sobtat, inevitable. A Vinohrady, el barri que ens acull, carreguem els iogurts del vespre. Albert Supermarket, territori Kaurismaki, penso, l'esguard fit en un Karel platònic, d'una edat, posat anys 70, les mans finíssimament rebregades passant amb delicadesa els codis de barres. 

Praga la nuit, tota nostra, llums al castell, enlairades, les emocions, admiració pels edificis emblemàtics, les barques solcant calmoses un Vltava plàcid. Ve de gust una big band que sedueix amb el Metheny més íntim. Jazz a Reduta... Sublims Big Band Theory.

Itineraris artístics, Cafè Arco, cercle d'intensitat, Kafka de reflexió, el món sòrdidament rutinari... La condició humana, altres realitats, ficcions... Josefov, les sinagogues, els names i surnames als murs de silenci, Theresind... 


A l'Staromestské námestí, el rellotge astronòmic en restauració... Museus? Art Nouveau. Gastronomia? A bastamente. Le caveau, grans omeletas i exquisides sacher al Cukrárna. Baf de mantega i salsitxes als mercats Easter de la Václavské náměstí, gairebé nostra de tant voltar-la.

Capicua, el teu amic. Primer i últim dia. Un plaer la darrera conversa al Bullerbyn. Bellesa no és sinònim de joventut. Ni a la inversa. Valorar els silencis entre dues persones, l'art d'escoltar... I si callen tots dos? Llavors és una pel·lícula sueca. Finíssima aquesta ironia, l'altra Praga, els barris que no hauríem conegut. El teu amic, comentes, tot un personatge...

Viatgem de bracet amb el que podem aprendre.Ganes de món. Ancorar? Temps de gaudi. 

Aquesta primavera, desglaç...

Smetana... Vltava... Berliner Philharmoniker