Maravillas

Agafa patates, quantes, no ho sé, dues o tres. Hi tires l'oli... I inicies el ritual... Com quan era petita, fixa-t'hi, posa't al meu costat i aprèn. N'han passat un munt d'anys però encara fan la mateixa oloreta. I què, com va? T'explico el que visc, les novetats...

Una nova relació? Acosta'm el pebre vermell. Fas un moment de silenci. Gairebé previsible. Mentre no et facin mal, dius. Mentre no deixis de ser tu. Mentre la teva economia no se'n ressenti. Mentre puguis continuar fent i vivint el que t'agrada. Mentre et valorin com ets... En un tres i no res em fas tocar com mai de peus a terra. Perquè en nom de l'amor no podem deixar que ens passin certes coses.

Preparar el dinar amb tu aquests fideus de peix meravellosos, sempre has dit que no t'agrada cuinar i sempre et dic el mateix, que ets una cuinera excel·lent. I la millor mare que he pogut tenir. El passat té un pes específic. No oblides. El somni etern que t'estimessin. Comparar-te amb amigues que han tingut un bon home al seu costat. Idealitzar el que hauries volgut. Allò que vas viure i sentir a casa ha tingut massa pes. No ens desempalleguem dels models de conducta tan alegrement.

El primer sentiment que caldria qüestionar-te. Que la teva mare no et va estimar. Com tu volies? Sempre vas sentir que mai no eres prou tot. Que tu volies estudiar i als dotze anys, au, als telers, la infantesa estroncada, una vida que no has volgut per a cap de nosaltres. Havíem d'estudiar, aprendre, canviar les circumstàncies i el món. L'empatia, la teva virtut màxima que a voltes se t'ha girat en contra.

Ens dominen les persones a qui admirem. I ens sentim molt petits al seu costat. Quan has estat maltractada un 't'estimo' és una taula de salvament. Se'ns veu d'una hora lluny quan ens manca l'afecte. Esdevenim vulnerables. El teu capità Maravillas et va enlairar. Perquè tu... Tu només volies volar.

Mentre no et facin mal, dius. Ja has tancat l'olla a pressió. Foc no gaire viu. Les coses bones, a poc a poc. Mentre no em facin mal, penso. Com un mantra. I és que has viscut tant dolor, el teu, el dels altres... Te n'has sortit. A quin preu? Anys de solitud al cor. Tancat i barrat. No hi ha cap home que pugui sumar a la teva vida. El que havia de ser ha restat tant... No has pogut ni pots deixar-lo anar.

Qui sap dels teus somnis? Qui sap del teu alenar, del que hauries volgut i no has estat. Sóc aquí, al teu costat, cuinant el dinar i la tendresa, escoltant i respectant el que dius. Què t'haig de retreure? Malgrat que divergim t'escolto. Com sempre t'he escoltat.

L'amor ens fa més bones persones, 'un antibiòtic de primera', com has afirmat i reafirmat tantes vegades. T'estimo... Molt... I més que t'estimaré, com puc i com sé. I si algú em fa mal, me'n sortiré. I miraré de no deixar de ser jo. I faré i viuré el que m'agrada. Perquè ara que em deixes tastar aquests fideus, ara que n'ensumo l'oloreta i et faig una abraçada penso que no vull que marxis mai del meu costat.

Que m'agrada el teu amor. Que si te'n vas no ho faràs pas del meu cor. Que n'aprenc, mirant, fixant-me, estimant-te...

Per a tu, molt especialment...