Fites

Voregem el riu Tenes sota un paraigües de pastor, sentint la pluja aixoplugar la riba, els gorgs,  l'aire fred de l'hivern. Sant Miquel del Fai, decidida a aplegar cada racó del paisatge al cor... Havia de ser una altre l'itinerari però quina sort coincidir amb tu en la multiplicitat de futurs immediats, que el dia sigui un altre diferent, que la pluja no ens faci recular... L'acord i aquesta mirada de per què no, d'escriure un altre present. Amunt i a l'aire.



Crec que les coincidències vitals no són només les afinitats. És el mateix concepte de l'imprevist, si tens la sort que algú el sàpiga entomar com tu. Quan canvies la ruta i dius que sí, que en el silenci del migdia i sota els cingles de Bertí vulguem carenar pel sender del Cingle Vermell curull de fites...

Riells sota els peus i aquella gana de quarts de quatre, ensumant la carn a la brasa, les botes enfangades... De tornada a casa, penso en els revolts que hem hagut de recórrer, en el paisatge que descobrim, aquest sobtat Montseny enfarinat de neu... Always and forever, bona tria, penso, mentre faig un esguard de tant en tant al teu silenci, l'atzar d'aquest diumenge plujós...

El fred de l'hivern mandreja fora mentre mirem fotos al sofà, la llar de foc, el caliu ben a prop i el que més m'agrada... El viatge de les mans, del cos... Rarament puc veure el color dels teus ulls, només quan em mires calmosament, com ara...


Bill Evans... Like Someone in Love...