Quarts de vuit...

Comentàvem ahir amb una amiga el munt de dies que no publicava cap doll. Estic gestant, vaig respondre. Va somriure. Sempre has estat molt disciplinada a l'hora d'escriure. Cert. 'Temps de reflexió d'hivern', que deia Bibiloni. Imprescindible.

Dies de fred amarant de gebre les ribes dels rierols, 'anar a cercar camins' i de vegades no trobar-los, esgarrapar hores de llum per barrancs ignots, baixar fins a les fondalades feréstegues, aquella sensació de no saber on ets. Llavors grimpes i trobes el cim de referència. Un nord que et fa avançar. Un nord on trobar els mots que et defineixen.

Dies de recolliment, de lectures, Lolita, proper Club de Lectura. Curiós llegir-la després d'una adaptació al cinema tant impactant... Kubrick, blanc i negre, repartiment emblemàtic, James Mason, Shelley Winters, Sue Lyon...  Inquietant Nabokov, el retrat d'una obsessió, el procés creatiu singular d'un escriptor actual i polèmic. 

Dies de tren, de gestos senzills, els dits d'un home abillat clàssicament correcte, acaronant la seva parella. Anar a treballar plegats, el rostre mig adormit, trenta-pocs... De vegades el tren mena a un nord idealitzat, de vegades a un sud rutinari. Però aquesta tendresa, els dits, els detalls, l'esguard... A quarts de vuit del matí, s'agraeix...

Louis Armstrong, Ella Fitzerald... I Got Plenty O' Nuttin...