Tens gana, menut? Company de dies i nits, bon jan, mou la cua, sap que el perol d'arròs que bull a foc més lent tindrà amo... Ajagut al costat, evoca potser també els temps de cacera, el temps que no recorda perquè el vas acollir quan era ben menut. Au petitó, a sopar... Bon jan...
Les nits, els licors, les matinades al jaç de llençols delicats ara freds però encara perfumats... No oblides els dits, les besades, els cossos plens d'onades... Però encara tens temps d'admirar les estrelles que claven la llum mínima i pausada...
Amb sort la primavera, els dies allargassats, els matins caminant vorejant els camps que encara ploren l'hivern. Si l'instant són els versos d'un vol, el sentiment és aquesta saudade del cor què vols, de l'ai al cor, del cor trasbalsat. Els batecs, com les metàfores... Imprevisibles...
'So em teus braços', dos glopets de licor que amara l'esperit i la lluna que minva al toll, a la barca de tants viatges al llarg d'aquests anys... Entre el cordam i els records, Foix en sabia, malgrais tout.
Swann, de nou... Avui ben d'hora, l'escala de cargol i el suau capbussar al cantó de l'amant, tàlem secret, refugi d'una dansa de sospirs compassats. Somrius, evocar, lluny... Si apagues el llum s'esvairà el record? El dolç alè d'uns petons navegant damunt la pell suau... Darrer compàs, silenci lliscant, enamorat...
Joao Gilberto... 'Eo tenho esse amor para dar'...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada