I després?..

Sóc una mica conegut... I va escriure el nom. Quin honor, vaig pensar. L'atzar... La sort... El plaer de descobrir que de vegades la vida ens fa el regal de mots que il·luminen el dia. No és admiració... O potser sí. Els anys són al cor... La vellesa que ens retorna el mirall, té el sentit que el temps ha esculpit al nostre cos...

Quan només has llegit paraules, quan has trenat converses brillants, el desig de la trobada, del cara a cara, empeny amb força. L'escenari... Un escenari. Una estrena teatral i una de real. Sortir del jardí, somriure, l'has trobat bé, he entrat per l'altra porta. Evoco els anys d'IEC, de diccionari, d'amistat que encara conservo, de discussions filològiques, carrer del Carme avall, les Rambles i el món encara per tastar, per entendre, per comprendre.

Un vichy, una clara i una taula per filar el primer acte: el regal meravellós, un detall, em deus quatre versos, com t'agradin més? Com et vinguin més de gust. I l'esguard retroba l'altre. Ben diferents, l'elit i la plebs... Sort de la cultura compartida, el gust per la poesia, pel Delta 'quan el sol declina'... La saviesa, el delit d'aprendre, la maduresa... Sortir del jardí i entrar a l'escenari. L'obra més propera som nosaltres a la foscor. Les emocions fortes, davant nostre.

Seducció... Un restaurant a quatre passes. De nou davant per davant, viandes essencials i un vi negre triat del qual en bec un parell de glops. Destrio els mots, en prenc nota, escolto i assaboreixo les postres... Dolçor i la conversa que s'enfila Delta enllà.

Retornem al món, al soroll, Rambla amunt. 'Dona'm la mà i caminarem junts', lleugers, que la Ventafocs té hora de tornada i tu tens el somriure del desig renovat, gustós. És la nit aquesta nit, quan ens diem adéu, faig tard, una vetllada que sembla somiada.

I després? La lluna que fa el ple d'una nit regalada...

Fellini... Mastroianni... Otto e mezzo