Fulleges el diari molt a prop meu però no m'has vist quan he entrat, o potser sí, missatge de whats, sóc a dins, jo també... Sento la teva veu a l'esquena, bon dia, somrius... El món també ets tu, la tardor, el matí solellat... T'agraden les sorpreses? Et duré a un indret sagrat...
Aturem el cotxe i enfilem el camí estret. M'agrada que t'avancis, seguir-te les passes i si perdem les traces, no hi fa res, tot el matí per a nosaltres, 'zero pressa' que deies fa uns dies. Canto fluixet, badoquejo, admiro el meu entorn... Sense perdre el ritme, és clar.... Ascens de roca llisa, tu avesat, jo prudent, i a mig camí m'aturo i bec l'aigua que m'ofereixes, no te n'estiguis, dius... Gràcies, he oblidat la meva... Albirem la serra de Bescanó d'ocres i verds...
Quatre passes i ja hi som... Ermita, entorn, net i clar... Quants itineraris possibles... Entrem al restaurant i demanem dues clares, sortim al pati, quin detall, ens han posat una taula... Massachusetts, l'Índia, viatges, físics, íntims... M'empasso els teus mots entre glop i glop sota un sol privilegiat... Núvols de Puigmal apropant-se... La conversa flueix, ets tal com deies, a les fotos se't veia més gran, m'has sorprès, jo també sóc com deia, més. A gust, molt, enraonant, moltíssim...
Entrem, bona carta, plats saborosos, vi... Havia de ser negre però ets tan generós... Compartim inquietuds, passats punyents, desitjos comuns, et portaré, t'ensenyaré, hem de fer... M'encanta aquesta primera persona del plural...
A gust... Però tens hora de tornada... Haig de baixar el cor, si és que es pot... Davallada, un núvol de pluja, capritxós, i la roca llisa... No vull lliscar, els peus arrapats amb força, t'allunyes... I et faig recular, mira bé, quina bellesa, les gotes de pluja brillant a contrallum. No s'atura el xàfec i, sense recer, caminem rabent, quin tip de riure, entre anècdota i anècdota, sense adonar-nos, hem arribat al punt de partida...
Davant per davant, el comiat, una abraçada intensa, uns quants segons... I tant que hi ha tendresa... Desig? Ets home de paraula, jo dona de seny. Torno a casa sola, sense mirar enrere, a gust, amarada de pluja, de tu...
'Que es mejor caminar pa' ir creciendo'... Chambao... Pokito a Poko...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada