Total de visualitzacions de pàgina:

1 d’agost del 2017

Preludi

He sortit de casa. Com qui surt d'un mateix, del llit dels somnis. Avui, un de revelador. Un somni ben clar i transparent, tant, que semblava real. Ja en parlaré. Ara, però, em ve de gust fer camí. D'anada i tornada.

Lleugera, a la velocitat de córrer però sense fer-ho... M'he creuat amb una parella de veïns que en tornaven. Bon dia, i tant, a l'ombra dels plataners, la meva rambleta particular fins a la Coromina. A partir d'aquí, una mica d'ascens... I de solei... Mirant el terra, mirant el cel, els roures, les acàcies, la pineda...

Cruïlla de camins. Enfilo el de la Casanova, el sol comença a escalfar malgrat que encara no són ni les nou tocades. Però aquest estiu està fent una canícula intensa. Potser per això ahir mentre mirava d'agafar el son i que passés l'aire, mentre et feia present, escrivia i escrivia i em faltava pantalla per dir-te... Tant...

Reflexió: seré capaç de seguir el teu consell? I tant. Saps per què? Perquè tinc l'escriptura, tan senzill com això i sortosament. Avui, com ahir, aplego els mots i els deixo anar damunt el full blanc. Espero que em siguin favorables. Els teus...

No em desviaré de l'escrit, continuo itinerari... Aigua al clatell, als braços, esguard als santuaris i descens... I llavors... He trobat dues dones ben diferents, talment els fabliaux que estudiàvem a narrativa medieval, personatges que són al camí simbòlic d'un viatge iniciàtic. Casualitat? Saps què he pensat? Que podrien ser ben bé dones de tu, de mi, del teu imaginari, del meu. Dones mirall.

La primera esportista, abillada per córrer, per vèncer qualsevol obstacle. Guapassa, pell morena, ulleres de sol, primer entrenament del dia... La segona, magnífica, talment la dama de les camèlies, vestit meravellós a joc amb la pamela, caminava suau, gairebé surant. Quan li he passat pel costat duia un nadó damunt del pit, les mans amarant-lo plàcidament....

Reflexió: som dues, moltes dones alhora. I ens reconeixem en les altres... la que voldríem ser, la que potser serem algun dia, la que no voldríem ser mai, la que som... He arribat a casa, suc de taronja, esmorzaret i uns quants fulls, inevitable... Els escrits que més m'agraden. A raig.

Bons propòsits. Uns quants. Viure. Gaudir de platges i parcs, de somriure i vermuts, de migdiades i melodies, de converses davant del mar...  No sé pas què ens pot passar a tu i a mi en aquest parèntesi d'estiu... 'Raros'... 'Especials'... Ja ho pots ben dir...

De moment abocaré les hores d'avui en una lectura recomanada, Lila, que haig de comentar al setembre. Perquè curiosament quan tornava a casa també he retrobat, i això ha de ser per força un senyal, la meva bibliotecària particular i una companya de club de lectura. Lectura d'agost, davant del mar. Us en faré cinc cèntims...

I en el preludi de vacances... 'Só tenho tempo pra ser feliz'... Gran Toquinho, en concert... Gaudiu-ne...

  







2 comentaris:

  1. Bones vacances Teresa, no deixis de fer-nos gaudir amb els teus mots i els teus escrits. Petons.
    Salvador

    ResponElimina
  2. Gràcies Salvador, maco. Boníssimes vacances. Que xaleu molt. Un petonàs

    ResponElimina