Total de visualitzacions de pàgina:

24 d’agost de 2017

Senyals

Terratrèmol a Ischia. Això és un senyal vaig comentar-li a una amiga ahir mentre estrenàvem el dia a can R3. Un senyal de què? No vaig saber respondre-li... Tenim angles molt diferents però darrerament res no passa per casualitat a les nostres vides. Al meu entendre.

Senyals? Arreu. Entra en aquell terreny tan inestable que ens fa ballar el cap, primer si som capaços de percebre'ls, segon si som capaços d'entendre'ls i tercer si en fem cas. Per què ens passen les coses, per què prenem decisions, per què no les prenem... Hi té a veure, i molt, el temps que dediquem a la reflexió, aquell buidar la motxilla al captard amb tot el que hem viscut...

No vaig saber llegir els senyals, em comentava un amic a propòsit d'una separació, la seva. Encara em costa dir-li la meva ex. No fa ni un any que s'han separat. Físicament. El vincle... El vincle requereix més temps. Com la sensibilitat per intuir que davant nostre algú no és feliç. Aquest és un gran senyal.

El que vivim i sentim no és per defecte. Passem els anys amb algú, construïm una rutina i ens tornem còmodes. O infeliços. Els mateixos senyals que hi eren quan vas parar els ulls i el cor en algú hi són al cap dels anys. El temps els apaivaga perquè estimes i l'amor és un gran antibiòtic.

Som lluny del terratrèmol. Almenys el físic. L'emocional encara ens sacseja. Encara ens fa cercar sentits. Significats. Com sinuar per un congost. El pas estret, les parets ben altes... Cerquem el canvi a l'altra banda, a la Plana, quan obrim l'horitzó i guaitem amb amplitud.

Almenys ja no haig d'explicar on és l'illa. Sota el volcà de les emocions els terratrèmols esperen latents... 

Permesso... Avanti!...

Vídeo de avanti billy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada