Caliu

Fa uns dies parlava amb un amic de la reciprocitat. Em definia molt bé què entenia ell per estimar. 'Per mi estimar està relacionat amb la tendresa, amb el sentir-se correspost, amb l'estar a gust i el desitjar estar amb algú'. Tan senzill com això. Em recomanava no estimar qui no t'estima i feia èmfasi en el fet de ser correspost. 'Intentar donar el que rebo'. Generós. Digne de ser estimat.

Tenim grans converses sobre la solitud i altres quefers. És una relació epistolar i tot i que ens coneixem i hem compartit vermuts a Les putes receptes de la iaia, un local que recomano, crec que hem trobat el to just que manté la nostra relació amb un caliu particular. L'escriptura, de nits, amb el temps precís per reflexionar...

Avui, mentre caminava de retorn de la Casanova, he viscut una seqüència que m'ha fet pensar en un fragment inicial de Mujeres al borde de un ataque de nervios quan Iván, gran Fernando Guillén, amb un micro a la mà parla a les dones que passen davant seu. És una seqüència que sempre m'ha agradat i que avui he viscut a la inversa. Era jo qui caminava i curiosament, durant el darrer tram del camí, m'han passat per davant un reguitzell d'homes molt diferents... M'he imaginat què els diria, a cadascun d'ells...

Hi ha dones que estimen i estimen molt. La Pepa de Mujeres n'és un exemple. Hi ha homes que s'estimen més passar per davant de les dones. Només transitar. És el cas de l'Ivan i de bona part dels homes que he conegut darrerament. Amb notables excepcions. Una, el meu amic d'epístoles magnífiques, generós, digne de ser estimat.

Escriure com ho fem és la manera de dir-nos que malgrat la solitud hi ha algú que pensa en nosaltres, que malgrat la distància pots donar-te suport i que és en la tendresa quan construïm vincles que ens fan més portàtil el dia a dia. El fred no és bon amic. Ara que s'escurcen els dies ve de gust parlar entre lletres, amb reciprocitat. Ve de gust el caliu. Per combatre la por. De la solitud. De ser estimat. D'estimar...

Sheryl Crow... Sting... Always On Your Side...