Total de visualitzacions de pàgina:

6 de febrer del 2018

Convidats

Vam trobar-nos al bar del poble. Un fred d'hivern als seus territoris, aquest poblet tan ben triat, la casa amb llar de foc necessària. Un amic. De nova fornada. No sé si ànimes bessones, però coincidim molt quan parlem d'amor i les seves conseqüències. Vivim les emocions de manera molt visceral. Ens encanta enamorar-nos. I això té un perill. No pots mantenir-te permanentment enlairat.

Així que vaig fer-li una visita. Del bar estant el vaig veure arribar. Mira que és llarg, vaig pensar, d'altitud, jo en canvi tan peque, d'altitud també, em recorda a un company d'institut que em deia Pixie, era el més guapo de la classe, i jo somreia perquè em valorava, m'apreciava, dels pocs amics que he tingut al llarg de la vida.

Va entrar al bar, abraçada, efusius, contents de veure'ns, quines mans més calentones. Fa gaire que esperes, aquest tallat descafeïnat, fa molt de fred, encendrem la llar... Quan vaig entrar al menjador de casa seva, que m'encanta, vaig pensar: comença a prendre cos aquesta casa. Passa'm aquest tronc... Mentre el foc insinuava les primeres flames vam començar a fer el sopar, una amanida farcida de coses bones.

Ens costa poc parlar, de vegades ens solapem, tenim molt a dir-nos. Però també a escoltar-nos. S'alegra de les meves alegries i això no té preu. 'Qui sigui, per qui sigui que sents aquest formigueig del que comença ... reconec aquestes sensacions.... Que haurien de ser també les meves', m'havia escrit uns dies abans. El meu amic està profundament enamorat d'una princesa que no el correspon. Però és un roure i si cau tornarà a remuntar. Les branques són tan fortes. El cor és tan ferreny.

Brindem. Enamorada? M'agrada. Benvinguda al club dels emocionals, va exhortar, benvinguda al clan dels que trobem a faltar, dels que estimen massa, del incondicionals, dels permanentment disponibles, dels predisposats a fer el que sigui... Home, tant com el que sigui... Benvinguda als focs artificials, i doncs, què et pensaves, ara et toca a tu, t'empaita o l'empaites tu? Qui proposa què? Quan i com? Quines són les velocitats?

Diu que comencem un camí, li responc. Corriol o pista? Carenes o fondalades? Hi ha miradors?... Me'l miro. Em sembla que suarem la cansalada, oi? Ja ens podem calçar. Quan ja has dit el que senties... Ets pell. Me'l miro. Empatia amb majúscules. Acabem les copes de blanc fresquet.

Portem els plats a la cuina i seiem al sofà. Em mira seriós. Per molt que t'enamoris, i espero que siguis corresposta per temps, no deixaràs el grup d'excursió i t'aïllaràs, oi?.. Ara que començaves... Esbosso un somriure. Què és bo. Bany de realitat? Ara que començo, haig de continuar, responc. Pateixis pas, no desapareixeré.

Davant del foc, el meu amic i jo compartim silencis mentre les flames de sentit comú, de complicitat acaronen el caliu. Per cert, on has deixat la maleta? A l'habitació dels convidats. Noia assenyada...

Comença a nevar...

Babaji...Roger Hodgson... Supertramp...

https://www.youtube.com/watch?v=glWGN5mTWuM







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada