Total de visualitzacions de pàgina:

29 d’abril del 2020

Life is the reason...

Fa uns dies evocava amb un amic la intimitat compartida ara fa tres anys. 'Quin canvi de quan et vaig conèixer', va dir. No gaire. En essència, la mateixa Teresa. La que viu les emocions intensament. Aquests dies vivint un present confinat i en solitud. Aleshores, quan el meu amic em va conèixer, era una single amb molts presents possibles.

No era el seu tipus, però vam viure desig, calidesa i un Puig Lluent curull de complicitats. No és l'únic amic d'intimitats compartides. Però vaig estimar-lo, quan la mirada embadalida em feia estremir. Roca amunt, la seva pàtria, àgilment tensar la corda i arribar al cim. I aquells graons baixant el Santuari màgic, sota una pluja amarant-nos el cos i el cor.

Avui el whats ens apropa i iniciem conversa, amb ganes de saber l'un de l'altre. Tímidament em retorna a allò que vam ser i que som. Són els seus ulls que em miren amb un altre esguard. És la meva serenor d'aquests dies que el confon... Qui ho havia de dir...

Com altres amics d'intimitats compartides, cerquem el mot de la tarda que llisca en plàcids llenguatges... Hem canviat tant? Som ben a prop, dient-nos que tot va bé entre somriures, nostàlgies i esperança... Deu ser que la primavera revifa el cor, o el cos... O tots dos alhora....

'Life is the reason and the reason is alive'...

Duffy... Warwick Avenue...

Vídeo de Duffy - Warwick Avenue

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada