La sort de tenir amics al món és que sempre arriben al xat quan més et calen. I vet aquí que un company de carrera i amic de sempre, ha arribat a can Facebook aquesta tarda, fart de fer tres 'projectes alimenticis' a l'hora... Com estàs Teresa, que bé parlar amb tu... Al cap d'una estona i uns quants missatges li comento: Què en penses d'aquesta afirmació...
Transcric les seves respostes:
La frase és una mica absurda. Més aviat esperaria 'si no les tinguéssim sempre'. A més, què és 'les coses bones de la vida'? Pot ser de tot.
"Coses bones", per exemple una bona feina (interessant, ben pagada, etc.) No crec que tenir-la o no tenir-la influeixi en el fet d'arribar a la conclusió que val més tenir una bona feina que una feina menys bona.
El mateix amb la parella perfecta, ideal. Independentment de si es té parella o no, qualsevol veu que val més tenir parella i estar bé que tenir parella i no estar bé o no tenir parella.
Això per parlar de la feina i de l'amor, que és el que de veritat compta. Creu-me, Teresa, sé de què parlo, jo l'he cagat tant en la feina com en l'amor.
Per cert, d'on surt la frase? D'un home, dic. No hi res de "masculinitat", en la frase. No l'associaria a un home o una dona. Esbosso un somriure.
Dóna'm una "cosa bona de la vida", com viure de renda. Viuré fins a l'últim alè molt conscient del bo que és això de viure de renda.
Les coses bones tenen valor, tant si les tens com no.
Interessant. Jo hauria qüestionat la frase, l'hauria espremut, en paraules del meu amic 'l'hauria sobreinterpretat'... Ells, en canvi, es curen amb pragmatisme... Admirable.
'Snowflakes that stay on my nose and eyelashes' ... Andrea Motis... My Favorite Things
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada