Total de visualitzacions de pàgina:

22 de juliol del 2017

Amb naturalitat...

Pensava en tu al tren mentre llegia L'amor et farà immortal. L'he anat llegint entre parèntesis i intervals... La seva estructura ho permet. Música per als sentits. Cada capítol un amor, una passió, una reflexió. A banda de la intensitat en destacaria la naturalitat de l'autor... Tu també ho ets. El moment d'un instant.

Una vegada vam parlar de la naturalitat i la impulsivitat, dues cares d'una mateixa moneda. Vas dir-me que t'agradava la meva naturalitat i, en canvi, et feia patir la meva impulsivitat... Ara mateix escolto Boogie Wonderland, fantàstic, te'n recordes? Driss saltant-se el protocol a Intocable, deixat anar... Dir el que penses, fer el que sents... Amb naturalitat...

Per què t'evoco? Perquè no te n'acabes d'anar. De mi, és clar. Encara que t'esborri una i altra vegada. Diu un amic meu que et vaig invocar d'una manera o altra. I tu, finalment, vas respondre. Diu una amiga teva que el destí s'ha de perseguir. Un dia, davant d'una cervesa, amb naturalitat, m'ho expliques, això del destí.

Content d'haver-me conegut. I jo de conèixer-te. De veure't i que no hi hagi res més en la teva mirada ni en la meva o que hi sigui tot. De poder acostar-nos sense por de perdre'ns. La meva naturalitat eren aquells mil·límetres, aquelles repassades, aquelles classe magistrals, aquelles sessions que alguna nit, algun capvespre, has trobat a faltar. Jo... També.

El moment d'un instant. Tres-centes quatre pàgines des d'aquell 'Bones, t'estava llegint'. I ho continues fent. Vivint la vida intensament, això sí. I segur que la rutina també, no tan intensament. Per això hi pensem, i ens deixem portar pels somnis que vam fer realitat a un santuari, a un restaurant, a un apartament, a un teatre, a un palau, a un cinema, a casa teva, a la meva...

Ganes de veure't, clar que sí, ho reconec. Gràcies per felicitar-me, que ja tocava. Amb icones alegres, of course. I és que per molt que t'esborri i et vulgui lluny per por de no fer res més que pensar en tu, tornes, com en Serrallonga. Fins que algú ens aparti d'aquest somni. O alguna.

Tenies raó. Canviar el nucli de la personalitat. Canviar models. Difícil, ja ho vas ben dir. No li ho diguis a ningú però avui... Avui m'hauries vingut de gust. Amb naturalitat...

'Share the spice of life'... Earth, Wind and Fire... Let's Groove...


Vídeo de let's groove















 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada