Total de visualitzacions de pàgina:

18 de juliol del 2017

La liebre en el erial

Haig de pagar penyora. O un beure... Ai la psicologia, la teva i la meva. Les temptacions. Les teves i les meves. Els impulsos. Els teus i els meus. Les abraçades. Les nostres.

Escolto Robert Palmer, intueixo que és d'aquelles 100 balades que et vas descarregar l'estiu passat, o una tardor, algunes de les quals vam ballar a aquell menjador cuina davant la teva llar de foc, aquell cap de setmana agosarat. Recordes el bassal cobert de fulles i apa, la bota ben endins?... I l'amanida? La pitjor amanida que he fet en ma vida...

Jugar al Rummikub? Millor seure de costat i veure junts Les invasions bàrbares, 'que el desig va deixar a mitges'... L'altra a mitges et vas clapar, a casa. Caldos i orades i molta orenga, marca de la casa. Genials. Homeee, la cuina de la Teresa, la de l'àvia més generosa del món, és un plaer.

Què més... Els talons. Mare meva, em vaig mig lesionar a les escales del metro però jo tota digna, cap al Liceu, of course. L'expressió dels teus ulls no té preu... Et va recar no demanar dues copes d'aquell blanc fresquet... Pateixis pas, jo les vaig incloure a Caresses, noi, seure al lateral va ser l'excusa per poder vinclar-me i que m'acaronessis l'esquena.

Awakenings, estar desperta però no moure'm ni un mil·límetre del teu llit, que jo de normal em llevo així que sona el despertador. Però tu saps el gustasso de sentir com t'acostaves, els teus petons, el suc acabat de fer, el barnús suau, l'oloreta de... Ostres, el nom del teu perfum... Un oblit inexcusable.

Què més, què més... Les abraçades. L'abraçada més sentida, davant de casa, havia plorat tant a l'església... L'abraçada més ardent al Vela, ostres els peus, destrossats i ben enfebrada... Malalta d'amor. Sona a peli, sí, però jo em sentia més Bovary que Ward. L'abraçada més insegura al Forn de Gràcia després de tants dies, com una adolescent.

Destapes la caixa dels trons repescant el meu telèfon que no esborres. Jo sí. Ni idea de qui m'enviava avui una carta sense títol, de matinada, què bo, tens estil. Ara em toca pagar penyora. I tornar-te a esborrar perquè no hi hagi temptacions.

Estimada Teresa. Estimat sense títol, sense nom ('car si el dic, l'he de dir amb negligència', que deia l'Estellés). No he deixat d'estimar-te ni tu a mi. Aquí. No havíem decidit què fer en la “relació”, és cert. T'imagines que m'espero, com la Penèlope? Què bo, dos 'bloquejats'... Amb tot el que ens espera a tu i a mi, a tots dos...

Mago de Oz? Los Panchos? La Whitney?... Amb el teu permís millor Robert Palmer. Té classe, com tu. És atractiu, com tu. I diu una veritat com un temple. Allò que ha passat un munt de vegades pel teu caparró intel·ligent i que algun dia, algun, quan siguis un 'viejito de pulso tembleque' seràs capaç de dir-me. Per tornar-me a sorprendre... 'La liebre en el erial'...

 'She's all good loving at once'... Robert Palmer... She Makes My Day

Vídeo de she makes my day


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada