Pretty

Diu una amiga meva que el dies ennuvolats li recorden a Alemanya on va viure fa un munt d'anys. Erasmus, viatjar amb el cor, descobrir per créixer...

Prenc nota. De la terrassa estant faig silenci de cara als Munts i escolto el batec del riu que davalla fins a la resclosa. Miro de sentir el que sent la meva amiga, fer una cosa tan senzilla com gaudir d'aquest dia una mica gris.

Un munt d'activitats a l'agenda, d'aquelles que venen de gust fer, trobades amb persones que estimes, que ja formen part de la teva vida, del present i del futur.

Malgrat aquest futur magnífic, no canvia el cel de núvols amuntegats. No canvia l'horitzó que evoca moments màgics. No canvia les ganes de transitar en solitud. El més important som nosaltres, diu la meva amiga. I això, això no canvia.

Filosofia de tarda, de capvespre, de nit. A casa, amb la meva nina, una mica piocadeta, com diu ella. Ara dorm, sortosament després d'un parell de nits de malsons... L'amor de la meva vida, el meu tresoret...

Fa només unes hores i per esvair els núvols, hem fet una jam de cinema. Ha triat Pretty Woman, un film que recomano amb la boca petita. Es deixa veure, què vols, això sí, al sofà i  amb un vol curull de crispetes. I és clar que no és un Dreyer, un Bergman, un Truffaut, un Wilder... Només és un conte de fades... Només? Si l'analitzéssim a fons veuríem que és una bona comèdia, d'aquests antibiòtics ben construïts i amb un happy end d'antologia, una mica frikie, però necessari per a la indústria americana. El film va recaptar milions de dòlars. I ha estat imitat en moltes i moltes pelis sèrie B, C...

No era aquest el final de la història en la qual es basa el film. Al final del preguió Vivien, la protagonista, mor d'una sobredosi de crack, al carrer. Però els productors esgarrifats van indicar a Garry Marshall que canviés aquest final per una seqüència made in Hollywood on Gere salva la princesa. Cap mèrit si tenim en compte que ella ja l'ha salvat a ell amb escreix durant tot el metratge.

La realitat és ben diferent. Però les comèdies romàntiques són el que són. Un antídot i un 'entertainment'. Una píndola que de vegades prenem. Per a aquest dies grisos i per a tots els moments encara més grisos que de vegades ens toca viure.

Dorm la meva pretty (es pronuncia pridi, mare), la dona bonica que sap que els prínceps només existeixen als contes de fades...

'Only wanted one time see you laughing' ... Prince... Purple Rain