Matins dormilegues...

Dinàvem fa uns dies amb un amic a propòsit d'una conferència magnífica que va presentar i que m'explicava apassionat. Admiració, el component imprescindible de les relacions importants. N'hem viscudes unes quantes, amb el meu amic i, de tant en tant, compartim grappes i licors d'herbes, corol·lari d'una de les aficions que ens apassiona a tots dos: conversar.

Vaig parlar d'un nou projecte, vital, emocional, què bé Teresa, se n'alegren els amics que estimis i que t'estimin. Vam parlar dels homes i les dones un dels nostres temes estrella. En un moment de la conversa vaig sentenciar: 'Les dones no necessitem els homes per viure'. Amb matisos Teresa, va respondre. Me'l vaig mirar i va somriure. Tot depèn del que entenguis per viure.

El meu amic és savi perquè ha viscut intensament perquè viu intensament. Perquè té una paraula per a cada concepte. O uns quants conceptes per a cada paraula. T'acompanyo fins al semàfor, va dir. I vam acomiadar-nos, cadascú de retorn als seus quefers.

Cap de setmana intens per terres d'interior... Gaudir del caliu de persones properes d'aquelles que enriqueixen i no sovintegen, aprofundir en trajectòries personals que ens defineixen i, molt especialment, fer camí junts enfilant un Albiol que acull... Bagatges diferents... Desitjar que aquell moment sigui la continuació de molts altres moments compartits.

Un esment al teu somriure malgrat el sobtat trasbals que t'ha fet davallar... Ja ho saps que remuntaràs, que damunt la roca estirats segur que vas trenar l'allau d'allò que està per fer i que resoldràs com has resolt altres episodis de la teva vida. Amunt, el camí és feixuc però saps que podràs, que voldràs, que tindràs suport. Un plaer conèixer-te. 

Avui penso en l'home que estimo, apassionat, l'home que fa tan sols uns dies vaig triar. Amb humilitat, tot recordant els mots de Silvio Rodríguez adaptats, aquest 'home clar que m'estima sense demanar res, o gairebé res, que no és el mateix però tant és'... Matins dormilegues, de cafè acabat de fer i petons quan despunta el dia. Els teus mots que faig meus, per allò de compartir. 'Som el que fem, fem el que som' i amb més o menys traça mirem de construir aquests petits futurs compartits...

Lluís Gavaldà... Josep Tió.... Silencis...