Total de visualitzacions de pàgina:

24 de juny de 2018

Arribar fins a tu

Vaig obrir la finestra. La serra de Bufí perfilada sota un cel de capvespre... Els Munts, present, 'm'hi portaràs?' I és clar. Em deus unes Agudes. 'Avui, del Matagalls estant, les he vistes per tu'.

Vaig obrir la finestra pensant en les paraules, en el dolor, en el trasbals del passat, el llast absurd, en la por de moltes pors, 'present rigorós, recordes?'

Potser sí que vaig obrir la caixa dels trons però em calia saber què pots oferir-me, per què he triat, per què vull fer camí amb tu. Dos dies, és un dir. 'Ningú ni res és inocu'. Véncer la por, confiar en tu, en nosaltres.

Vaig obrir la finestra, vaig pensar que ningú no se n'escapa, del passat, ni del mal que va fer conscientment o inconscient. La nostra elecció és personal, i tant. Qualsevol promesa que em puguis fer no ha de ser condicionant d'aquests sentiments.

'No ens veiem però parlem quan ho necessitem, d'acord?' Prenc nota. Encara és d'hora encara que pensi en futur. Encara és prudent la distància. Perquè vull trobar-te a faltar, perquè ja trobo a faltar tot el que m'has donat, que no és poc.

De mi cap a tu. De tu cap a mi. Escurçar la por, esvair la incertesa, desar el passat per millorar el present. Obrir la finestra i respirar fons. L'aire del capvespre, la nit de lluna creixent, el silenci del riu que s'engresca a la resclosa...

Dos dies, és un dir, la solitud, la reflexió... Serena... Deixant que el temps travessi valls, muntanyes, rius... Mirant de prendre itineraris nous per arribar fins a tu....

Marvin Gaye... Tammi Terrell... Ain't no Mountain High Enough...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada