Total de visualitzacions de pàgina:

4 de juny de 2018

La terra que hem compartit

Avui he llegit una sentència a can facebook inquietant. Una declaració de principis: 'El poder? Cuando elijo hacerme responsable de mi vida, mis pensamientos y mis actos'. Meritori. Prenc nota. El poder? El poder del possessiu 'mi', del verb 'trio', de l'adjectiu 'responsable', del substantiu 'actes'.

Fa uns mesos, potser un any, una dona va tenir la sort immensa d'haver-me conegut i haver compartit alguna cosa més que moments de la meva vida: els meus amics, els viatges pendents, alguns caps de setmana, la meva família i moltes, moltíssimes hores de tren. Després de dies d'absència i de missatges forçats, un silenci sobtat. Ha deixat de regar el nostre jardinet. Erma, la terra que hem compartit. Trist. Molt trist.

Penso en la lleialtat, a un mateix i als altres. No sovinteja aquesta actitud, ser lleial a algú, als amics, a la família, a la parella. Recordo que quan analitzàvem a classe El Padrino, el profe ens demanava perquè Michael Corleone donava ordres de matar el seu germà Fredo. Després d'algunes respostes vagues el profe responia amb claredat: Fredo havia trencat un dels principis bàsics dels Corleone: la lleialtat.

No acabo d'entendre certes actituds d'algunes persones que han estat molt properes i que, per alguna raó o per unes quantes, han decidit triar una relació. O trair-la. No podem pretendre que els altres es comportin com desitjaríem. Però quan algú no és lleial i falta al compromís... No l'enviarem a l'altre barri talment els Corleone. Pura metàfora. Tan sols acceptarem que marxi. Elegantment. 'Sin acritud'.

Líquides, cada vegada més, les relacions. Entrem i sortim de la vida dels altres per portes que ens duen a altres vides i altres persones de les quals ens enlluernem i a les quals bandegem si no compleixen les nostres expectatives. Compromís? Un mot que aviat caurà en desús al diccionari si és que no desapareix. Compromís amb les persones, amb el que fem, amb el que sentim. Requereix una altra de les intel·ligències, la que valoro més, l'emocional. 

Uf, va dir ella. La del jo, la del trio, la del mi... La meva amiga? Líquida. Invisible. Ja passa, que al cap dels anys anem buidant la motxilla de condicionals i condicionants. De malentesos i de retrets. De silencis, de passes que no porten enlloc. Fer-nos responsables del que hem empès i del que no hem entès.

La terra que hem compartit, avui erma. Trist... Molt trist...

'Si sientes tu corazón como en si mismo el dolor'... Lole y Manuel... Dime...

Vídeo de lole y manuel dime












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada