Total de visualitzacions de pàgina:

26 de juny de 2018

Zappa

Ahir conversàvem amb un dels meus millors amics a propòsit de les associacions de paraules que fem quan parlem. Mentre cuinàvem a dues bandes em comentava que ell associa mots amb cançons. Jo amb diàlegs de pel·lis. També amb cançons o amb poemes o amb anuncis. Amb tot el bagatge que surt, la majoria del qual compartim. De vegades encadenem diàlegs que acaben no significant res o significant molt. Un fart de riure.

Una altra font de bon humor són les errades ortogràfiques. Algunes fantàstiques. Reinventant el llenguatge, un plaer. Només cal fer un cop d'ull als missatges de whats. En va ple, de veritables troballes. No cal rectificar perquè s'entenen per context. Bé, n'hi ha que ho fem... Rectificar... Defecte professional. Però secretament guardem el mot resultant d'un maleït corrector ortogràfic o d'un teclat massa intuïtiu. Un de molt recent, retorbament. Quan l'ordre de les consonants altera amb escreix el producte. A voltes retrobar algú ens pot torbar més del compte...

Vam servir raviolis de bolets a la tauleta amorosida amb un vi blanc afruitat i un estiu per endavant. Un futur Grec... Un Mont-Rebei inesperat... Focs artificials inconfusibles... Concerts i cinemes a la fresca... Et duré a unes cales de mar calmós... Me'l vaig mirar encuriosida. El meu aniversari a tocar...

Tasto el vi, l'encert d'una pasta a la traviata, fas ballar la t, Teresita, tu em fas ballar el cap, somriu el meu amic, a la rabiatta, ecco, veramente al punto. Posters. Postres? Grappa. Zappa. Whats? Em mira sorprès. Sí home,  per allò de dur-me a un mar 'calmós'.

Lemme Take You To The Beach... Irreverent...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada