Total de visualitzacions de pàgina:

28 de març del 2017

Alentir

Anar despullant els dies de compromisos... Essencial. Endreçar les setmanes que en el darrer mesos han estat més que intenses. Valorar el sacseig d'emocions que trasbalsen el cor. Respirar tranquil·la, allunyar aquests futurs massa programats o presents massa sobtats.

Què hem d'omplir tant, què hem de lligar tant que no siguem nosaltres mateixos i el pany de present que ens oferim. És tan fort el desig de viure intensament que oblides 'alè de les petites coses': que a trenc d'alba continuïs tenint a prop la tendresa...

Perquè continuo tenint fe en què més enllà de la fiblada inicial de desig hi ha una persona. Més enllà de la física quàntica hi ha el detall i l'afecte. Feia temps que la fredor no amarava tants àmbits. El bon dia inexistent, el tacte inexistent... On eren els violins? Darrere un vent glaçat, un nus a la gola i una decisió presa... Transitar, mai com ara.

Cinema. Imprescindible. Avui dues recomanacions:

Locas de alegría


Moonlight 

La pazza gioia, Beatrice i Donatella, quin retrat de personatges i d'aquest món trasbalsat d'on surten a la recerca d'allò que les defineix, la llibertat, el retrobament amb els éssers que han estimat, que estimen... Drama a voltes, comèdia de segons, de situacions, l'equilibri qüestionat, també la normalitat ...





Moonlight... Chiron, l'esguard diferent i punyent, sorprèn, la tendresa de moments, la càmera que descriu impactant relacions intenses. Frapant la pèrdua de la innocència, el rebuig, la incomprensió, la indefensió... Sota la llum de la lluna, dos cossos brillen d'un blau intens...






Lleuger... Aquest matí d'un sol que agraeixes, la rutina que agraeixes i la Mari, aquesta veu que inventa i encerta el moment. Alentir... El cap... El cor.

'Si algo no está bien, lo pongo del revés'... Chambao... Mejor me quedo aquí...
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada