Moments. Muntanya. Albirar a mig camí els faigs que creixen al bac cercant el
sol entre les branques. Descobrir un safareig i sentir les gotes d’aigua
que ploren per dins. Escoltar els cants de pinsans que aprenen melodies d’una
primavera a tocar.
Moments. Mar de plata. Tocar el cel d’una llevantada acaronant la pell que
et sedueix en una penombra de desig desfermat... La dolçor és més intensa compartida.
Moments. Jam session. Transmetre la llibertat, la que sents per dins,
davant per davant d’una dona que és ritme i melodia, una dona
capaç de fer-te enlairar evocant Amy... Michael...
Reflexions. A tocar dels cinquanta, més clara que mai.
Decidint el quan, el com i el per què no... O el per què sí i amb qui. Detectant
les decisions que prens, mirant de resoldre alguns mals costums
adquirits. Posar resistències a algunes evidències? Per sort sempre hi ha dones clares que ens recorden certs principis bàsics que no podem oblidar.
Sobretot pel que fa a les relacions de gènere.
Reflexions. Durant el darrer any he parlat a bastament del
gènere masculí. De com els he acollit amb els braços oberts,
amb predisposició, amb disponibilitat, amb tendresa.... De per què els he dedicat amb un
lliri a la mà un munt d’escrits carregats d’emocions sinceres, ‘d’aquelles que
expresso amb el cor tan obert...’ . Quants epítets temptadors i atractius que m'han 'trasbalsat': singular, tot terreny,
fascinant, única...
Ai aquest femení singular. Ai aquests masculins plurals que transiten pel fascinant món
de la seducció fent el que saben fer: sentir-se exclusius i demanar
llibertat d’actuació... Ai l’amor. Poca broma. Ens hi aboquem... Però requereix
temps. Ai l’enamorament... Quantes endorfines. També ens hi aboquem. Però requereix
correspondència. Altrament podem abocar-nos al ‘suïcidi emocional’...
Reflexions. No ens adonem del que tenim o del que perdem fins que hi ha
un comiat que ens fa adonar que res no és per defecte. Una cosa és certa: no
cal procrastinar, que deia un masculí singularment separat. Com més prorroguem
l’agonia pidolant una atenció que mai no tindrem, més ens allunyem de la dignitat.
I nosaltres som dignes. Les dones que estimem, que desitgem,
que somiem, que intuïm, que lluitem, que qüestionem, que rebutgem, que complim
els cinquanta amb més dignitat que mai, respectant, valorant, confiant,
compartint l’amor, la sort, la complicitat... Entre clara i clara...
Plaer compartit...
Tribut memorable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada