Total de visualitzacions de pàgina:

7 de març del 2017

Entre clara i clara...

Escrivia avui al tren moments d’aquest cap de setmana intens. Persones importants, decisions importants, jams emotives... Moments... Però també reflexions.

Moments. Muntanya. Albirar a mig camí els faigs que creixen al bac cercant el sol entre les branques. Descobrir un safareig i sentir les gotes d’aigua que ploren per dins. Escoltar els cants de pinsans que aprenen melodies d’una primavera a tocar.

Moments. Mar de plata. Tocar el cel d’una llevantada acaronant la pell que et sedueix en una penombra de desig desfermat... La dolçor és més intensa compartida. 

Moments. Jam session. Transmetre la llibertat, la que sents per dins, davant per davant d’una dona que és ritme i melodia, una dona capaç de fer-te enlairar evocant Amy...  Michael... 

Reflexions. A tocar dels cinquanta, més clara que mai. Decidint el quan, el com i el per què no... O el per què sí i amb qui. Detectant les decisions que prens, mirant de resoldre alguns mals costums adquirits. Posar resistències a algunes evidències? Per sort sempre hi ha dones clares que ens recorden certs principis bàsics que no podem oblidar. Sobretot pel que fa a les relacions de gènere.

Reflexions. Durant el darrer any he parlat a bastament del gènere masculí. De com els he acollit amb els braços oberts, amb predisposició, amb disponibilitat, amb tendresa....  De per què els he dedicat amb un lliri a la mà un munt d’escrits carregats d’emocions sinceres, ‘d’aquelles que expresso amb el cor tan obert...’ . Quants epítets temptadors i atractius que m'han 'trasbalsat': singular, tot terreny, fascinant, única...  

Ai aquest femení singular. Ai aquests masculins plurals que transiten pel fascinant món de la seducció fent el que saben fer: sentir-se exclusius i demanar llibertat d’actuació... Ai l’amor. Poca broma. Ens hi aboquem... Però requereix temps. Ai l’enamorament... Quantes endorfines. També ens hi aboquem. Però requereix correspondència. Altrament podem abocar-nos al ‘suïcidi emocional’...

Reflexions. No ens adonem del que tenim o del que perdem fins que hi ha un comiat que ens fa adonar que res no és per defecte. Una cosa és certa: no cal procrastinar, que deia un masculí singularment separat. Com més prorroguem l’agonia pidolant una atenció que mai no tindrem, més ens allunyem de la dignitat. 

I nosaltres som dignes. Les dones que estimem, que desitgem, que somiem, que intuïm, que lluitem, que qüestionem, que rebutgem, que complim els cinquanta amb més dignitat que mai, respectant, valorant, confiant, compartint l’amor, la sort, la complicitat... Entre clara i clara...

Plaer compartit... 

Vídeo de AMY VALERIE
Tribut memorable...


  Vídeo de MICHAEL JACKSON BILLIE JEAN



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada