Muy serquita...

'Incomplicar'... Quin calaix de verbs nous. De filòloga a filòleg, admiro la teva capacitat de crear per amor a les paraules. No té preu aquest sisè sentit comú teu, aquesta gran capacitat de laisser faire... 'Deixa't estar de cabòries, Teresa'...

Inspirador Knausgaard... Inspirador el teu post... Com l'advent, que sempre m'arribes en moments decreixents. La xarxa té grans sorpreses. Tu n'ets una de brillant. Ara no te'm tornis cregut... O sí...

Vaig fer-te present al dolldemots Coses bones... Deixa'm que reprodueixi, de nou, una conversa nostra, la d'ahir, quan sortosament vas redreçar-me... Deixa'm que agosaradament, transcrigui un...


... DE TEVES A MEVES

- Knausgaard, Teresa. Aquest "work, you little shit" m'arriba a l'ànima.

- No va amb segones? 

- Cap a tu? Cap a mi? No.

- Sempre arribes en els moments claus.

- No et segueixo. Què vols dir

- Que avui no és gaire bon dia malgrat el sol... I és bonic trobar correus i posts d'un home intel·ligent...

-Aisss... Si tu no tienes felisidá de sabio no tienes ná.

-No sovintegen, ja ho saps... Suposo que per a cada moment, un coeficient diferent...

-Saber viure incomplicadament... És un do més que un talent em penso, cada dia més o és l'última idea que tinc.. Un do: com tenir oïda, o sentit del ritme.

-Prenc nota... Oïda i sentit del ritme, fet. La incomplicació, un repte.

-Ho dic perquè jo no el tinc, és clar.

-M'encanten aquestes reflexions i qualitats que no tens... Suposadament...

-"Work, you little shit" m'ho escriuré en majúscules en un full i m'ho penjaré al davant dels nassos.


 
Pendent un altre dinar o l'àpat que sigui per continuar compartint els verbs que ens inventem i perquè a còpia d'insistir i de valorar-te pugui continuar llegint coses teves, coses bones, encara que siguin little...

Ai la felisidá... 'Muy serquita'... Las Migas...  Noche en el río...