Total de visualitzacions de pàgina:

8 d’octubre del 2018

Amb tu en el record...

Fa uns anys vaig descobrir una petita joia a un dels llibres que més m'han colpit com a lectora i com a creadora. Era una reflexió vital, emocional, intensa. El llibre? La muntanya màgica. Gran Thomas Mann. La reflexió? 'La fama venç la mort. El temps venç la fama. I l'eternitat, el temps'....

Avui hi penso després del teu adeu sobtat, per molts motius, un dels quals va ser precisament això, la fama. No vull ser injusta. Els altres motius són els que vaig tenir la sort de compartir: la teva veu, el teu mestratge, les teves ganes de ser tu mateixa, de fer el que sempre havies volgut: ser una cantant excepcional. I viure de la música, que no és poc.

Et miro a les fotos i veig una dona seriosa, condescendent. I no ets, ni seriosa ni condescendent, ans al contrari. Ets riallera, apassionada, càlida. Però les promocions són això. Suposo que són així. Què hi farem. Si no fos perquè sé que ets tu i perquè conec el volcà que hi ha dins teu pensaria que ets distant. Ben al contrari.

Saps què és el més important en aquesta vida? No pas la fama, que ja ho veus, és efímera. Saps que és encara més efímer? Els diners. Perquè el més important són les persones. Les de carn i ossos. Que t'aplaudeixin està molt bé. No deixa de ser un reconeixement al teu esforç. Enhorabona. Ho has aconseguit.

Tens el meu reconeixement. La meva admiració. Però has perdut aquella generositat tan teva, l'amor i el caliu i sobretot la proximitat de les persones que t'han estimat. Persones de carn i ossos, d'aquelles que ens fan baixar a la terra. Com bé va dir un amic meu, 'tocar el cel està molt bé, assolir els somnis però de tant en tant cal baixar a la terra per reparar els danys'. Que també són efímers perquè les bones persones estimen i admiren incondicionalment. I això... Això no té preu...

Bona sort, boníssima. I molt d'èxit, tant com puguis abastar. T'estimo malgrat tot. Però la vida continua i d'una manera o altra, The show must go on, que deies. I tant. Sense tu però amb tu en el record...

Dionne, Whitney... That's What Friends Are For... 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada