Total de visualitzacions de pàgina:

29 d’octubre de 2018

L'home del moment...


No ho acabo d’entendre. És molt senzill. Ara t'ho explico. Espera que veig que no vénen. Una clara, oi? S'aixeca, la meva amiga, i entra al bar. Faig un cop d’ull al local de la terrassa estant. Modern. Comme il faut. La meva amiga em fa indicacions amb les mans. Grossa o petita? Petita, concreto. Fem temps, la pel·lícula no comença fins ben tard i hem quedat, of course, unes hores abans. Són les amistats que no vols perdre, que vols conservar, que t’agrada cuidar. Hi ha molta gent que no en té d’amics com aquests. Calen habilitats. I ser molt clar. Si tens ganes de veure algú, dir-li, trucar-li, quedem aquest dia, genial. Si tens ganes de veure algú.

Dues clares. La teva, petita. Quina eficiència, gràcies, te’n recordes quan vam fer de cambreres in ille tempore? Què bona, ai la carrera, i aquell viatge a Amsterdam, si és que tenies, tens un carisma... Somriu, la meva amiga. Sempre l’he admirat. El poder de convocatòria. La claredat. No li ha fet mai por ni li ha sabut greu rebre un no. Curiós, penso. Jo en canvi no gosava. No era tan social. Potser no em calia. El món interior, la closca del cranc. Se n’aprèn practicant, em va dir un dia la meva amiga. Bon consell, he pensat al cap dels anys. Si no ets de mena, n’aprens. 

Mentre bevem, parlem, riem i practiquem els verbs d'acció que més ens agraden, entre d'altres, la meva amiga fa un gest amb el cap. Saluda algú i giro el cap. L’home del moment, diu, un bon partit, ni que fos sencer, com ets, encara no estic per una relació, dona no t’hi has pas de casar, només conèixer-lo, és coincidència o t’ho has empescat, no, és coincidència, magnífica coincidència,  somriu a l’home del moment que s'hi acosta... I l'abraça amb intensitat. Tu deus ser... Té prou dades sobre mi, tot bondats...  Sempre és bo tenir amigues solidàries com la meva. Però...

No es lleig, no es el típic, no sembla, no... No t'ha agradat, observa la meva amiga mentre l'home del moment torna al seu lloc. Té calés. I? És divertit. Trobes? I un bon pare. Carai. Si és tan bo per què no te'l quedes tu? L'abraçada ha estat espectacular. Ara feia temps que no ens vèiem. No ho acabo d'entendre. És molt senzill. L'home del moment només vol... Moments. Riem. Penso en les dones que he conegut, que vaig coneixent aquests mesos de coincidències a muntanya. No són dones del moment. Tampoc de moments.

'Tots hauríem de portar un rètol amb els nostres defectes', te'n recordes, Gandolfini, ostres sí que bona, Enough Said. Tu creus que si sabéssim aquestes dades, això facilitaria les relacions? Ningú vol anar amb un rètol proclamant que no sap, no pot, no vol... Doncs a mi no m'importaria, així m'estalvio gripaus...  Va que encara arribarem tard, on dius que la fan, si és que sempre acabem parlant del mateix, que no, que també hem parlat de cinema, ei, algun dia hem de tornar a filmar, això rai, i on m'has dit que anaves aquests dies, ja he pagat, doncs ja pago jo les entrades. Travessem el carrer...

... I qui ens observa, el mòbil als dits, la copa mig buida, els ulls fits mentre ens allunyem? L'home del moment...


Sin un amor... Los Panchos...



Vídeo de los panchos sin un amor




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada