M'atansa la cantimplora, un raig de llum... Rumia, mirant de trobar els mots precisos amb una bonhomia que el fa proper i un cert posat murri quan cal. Accepta que el ritme s'alenteixi. Muda l'esperit com els boscos els colors...
El mapa al cor, corbes de desnivell, escales, senders perduts, de vegades retrobats... No ens perdem a muntanya, tan sols ens extraviem. Què me'n dius dels wikilocs? Tan sols inclinen, respon assenyat, no determinen.
Tacte de molsa i rocam. Prenc nota. Del punt de partida, de l'arribada, quan tornem amarats del que hem viscut. Tant de bo tot fos acollir la muntanya, escoltar la davallada suau dels fruits de tardor, la fulla vinclada per massa feble, els corriols ombrívols, les arrels de fagedes a tocar...
Els colors, les olors a l'embosta d'una mà...
Gary Burton & Pat Metheny... Autumn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada