Avui parlava amb una amiga de tu, de la família, la teva, la
meva, del Nadal... La meva amiga es sobtava que enguany el celebressis
diferent. Tan familiar com sembles. Tant atent... Espero i desitjo que sigui així, amb bona
companyia, amb els teus...
Faig balanç per Nadal. Ja saps que m’encanta. Hem canviat
gaire tu i jo respecte l’any passat? Ara fa un any ens reconciliàvem després d’una
setmana sense dir-nos res.
‘Quina sort que tinc de que el teu comiat no hagi estat
definitiu, però sis plau, això és una muntanya russa i jo tinc una edat, no pot
ser bo per al cor’
...
Ai el cor... Ai aquesta muntanya russa, en construcció
permanent.
‘Sàpigues que la teva absència m’ha afectat’. M'ho he passat
malament també jo. Ni per un moment pensis que he passat de tot'...
... Podríem passar l'un de l'altre? Voldríem?...
‘En qualsevol cas les coses han... haurien...de ser senzilles, si no, no valen la pena. Ha de ser gratificador i no un
esforç, ha de ser un incentiu i no dolorós, ha de ser fàcil poder relacionar-nos. No vull fer-te mal, però tampoc em vull entristir llegint com em dius adéu’.
Dir-te adéu? Un amic meu diu que ‘està molt bé viure als núvols però que tard o d’hora
hem d’aterrar per reparar els danys’.
‘Estic aquí i quan tu vulguis, sempre que em sigui possible ens trobarem al camí, però si consideres
que no sóc el que cerques, és millor deixar-ho aquí i ara’.
Avui precisament he rebut aquest missatge: ‘Ámate tanto que no necesites convencer
a nadie para quedarse’.
Et faré un regal de Nadal. Una seqüència d’un film que m’encanta, Begin Again, quan Mark Ruffalo evoca moments
irrepetibles, aquests moments que captem com petites perles... És llàstima com a mesura que
ens anem fent grans, cada vegades és més llarg el fil que les uneix.
Una perla per a tu, el meu regal, perquè en gaudeixis sol, amb els amics o amb bona companyia...
Sinatra... Wonder... Wilson... Begin Again...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada