Suau, vellutat, Chet Baker, 4.23 de la matinada... Desvetllada... El vaivé dels seients, aquest motor de molts quil.lòmetres rodats... I encara no sóc vora teu.
Vas voler un cap de setmana sencer, no haver-nos de despertar d'hora l'endemà de la tendresa... No sé pas en quines condicions em perdré entre els teus braços i escoltaré el to pausat de la teva veu, aquesta cadència greu i concisa...
Estàs bé guapa, com ha anat, fas cara de cansada, t'he trobat a faltar... I et miraré als ulls. Every time we say goodbye... El clàssic motiva i si és jazz encara més.
No imaginis que només ets tu. Pensa que quan estem junts el temps és ben nostre. Moltes ganes d'una abraçada de les teves a casa teva o a la meva, per tot tu que et fas estimar.
De nou aquest tema de l'amor. L'haurem de batejar un altre dia amb algun altre mot que tradueixi la tendresa i el caliu del moment. Potser perquè l'amor per tu o per qualsevol altre encara espera el torn. I així l'hem de respectar.
Per moltes coses vull tornar vora teu, apropar-te un cop més com el món que ens envolta. He donat records teus als qui voldríem ben a prop. No m'imagino els nets amb qui compartiré la gesta d'aquests dies. I si és així m'encantarà que hi siguis amb mi per afegir-hi cullerada.
Tornem a les nostres vides amb les fotos del passat més immediat. Que aquests dos dies seran ben nostres, perquè ens tenim ganes. Tant és qui és el primer, que si tu no dius res, ens veiem també... Tornar a sentir la flaire del roure gebrat...
La tardor glaçada conserva el desig de ser entre els teus braços... La resta, a l'exterior....
Chet Baker... I fall in love too easily
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada