Total de visualitzacions de pàgina:

24 de novembre del 2014

Jocs Florals


Aquests dies he endreçat una mica el pany de paret de llibres i emocions que m'han acompanyat al llarg d'aquests anys. Fulls i fulls ubicats a la memòria, documents de totes mides i textures. Un bagatge particular, intens...No era ben bé una esporga... O potser sí... Més aviat retrobar-me amb el passat que em defineix.

Reconec el dossier taronja esmorteït... Una etiqueta manuscrita on llegeixo Jocs Florals 1995... Faig present el passat... Bellver de Cerdanya, primavera, colla de bona jeia, un nucli fort de filòlogues, una psicòloga necessària i  un llicenciat en dret brillant i tronera... Enrere els anys de carrera, endavant molts somnis i desitjos...

Havíem constituït les bases del certamen una nit gloriosa... Comme il faut. El millor entorn, la millor companyia... Un cap de setmana al més pur estil trobadoresc... Un propòsit, o potser més d'un: alimentar l'esperit i el cos, llegir-nos, descobrir-nos, i of course, oferir el bo i millor del nostre gai saber...

Esbosso un somriure... Reconec un dels textos, un poema manuscrit, irreverent,  escrit d'una revolada una nit d'insomni  de la terrassa estant d'aquell minúscul piset de Santa Caterina... Poema picant, vallfogonesc, agosarat, com nosaltres, que aquesta nit comparteixo amb vosaltres. I diu així:

PETXINA MANCADA DE MERCÈ

Volia una petxina peluda i ardent.
Jo que sempre he estat mancat de fortuna
poruc i maldestre vaig dir-li a la lluna
si mal no em voleu podreu dar-me bens.

La lluna escoltava sens badar boca
car no creia ço que em feia embogir.
"Oblideu vostres somnis foll pervertit
En lo mar no ha petxina per a un tanoca".
 
Car sou de nas arrufat un vell
carn fresca és de savis no dar-ne profit
i d'ases dar-li queixalada al pit,
penitencia pertoca a gos tan mesell.

Baldat de mon prec no ser atès
vaig creure que mai més no en fruiria
d'aquella petxina tostemps enrogida
que un vespre obrí mon destre bastonet.

D'ençà que la cerco petxina fervent
no trobo la perla de les meves nits
quan lo bastó remenen tremolosos dits
una font blanca se perd a bastament.

Plena de pèl, de vostre cor mercè
tragueu el foc de ma pensa fervent
cerco entre cards noble consol
puig corsecar-me voleu fins a la mort.


Us porto sovint, de bracet, quan sento emocions d'aquelles que no oblides, que et fan ser més generós, més compromès.... Perquè va ser una trobada sublim i perquè vàrem construir un dels tresors que duc amb mi: l'amistat amb majúscules.

Amorosim el vers amb la melodia personalíssima de Jordi Savall... Lachrimae Caravaggio.... Un plaer...


Vídeo de youtube savall lacrimae caravaggio