Bittersweet

Torno al doll dels mots que més m'agrada. Déu n'hi do quin parèntesi, dies sense horaris, agenda feta a miques... Escolto un dels molts grups que he redescobert aquest estiu. I escric. Reflexió: quan vius no escrius? Perquè això és el que he fet aquest llarg parèntesi, viure. Comparteixo:

Grans caminades, vianants de muntanya, excursionistes avesats, aquella serra, la veus? Camins de revolts, traces, mapes, wikilocs, el vent vinclant pins i boixos, sentir la pluja que empaita... T'arreceres i  davant dels vidres repicats per la calamarsa escrius noves rutes.




Noves converses, interlocutors d'estiu. Taules, sopars, sobretaules. Clàssicament Beatles, cercador, i és clar, Richard Bona... No deixis de veure Wenders, Toledano, Lartigau... Personatges, literaris, persones, Ichimei, Alma.... No deixo d'aprendre. Com és que en sabeu tant? Se m'han fet tan curtes les matinades...



Aigües transparents. Com et puc dir que cada vegada em ve més de gust créixer amb tu. conviure'ns, sentir-me petita, a voltes alçar la veu...Tub, ulleres... 'He trobat una cargolina!'... Un munt de capbussades al mar...  Ara totes dues, un dos, tres.  'Ja t'has acabat les crispetes?' Quin tip de riure amb la Riley, 'Bing Bong, Bing Bong'...


Escriure...Viure... No tanquem la porta, encara, deixem que el verd romangui i que les tardes, una mica escurçades, no s'escolin davant nostre.

Aquest present, aquesta nit... Bittersweet... Everything But The Girl...