Total de visualitzacions de pàgina:

27 de febrer del 2015

Eclipsi

Sobta. Mirar de veure un home en un cos fràgil de dona amb rostre amarat de solcs i teatre... Un rei Lear que Lluís Pasqual comparteix amb simplicitat de posada en escena i complicitat d'actors i emocions... L'amor filial, la lleialtat, la traïció, la bogeria, el poder de la natura...

Eclipsi... I com veus el món?...El veig... amb el sentiment...

Resultat d'imatges de el rei lear imatges

Gustós revisitar el Lliure, Montjuïc, retrobar el passat de curiositat infinita...Sortir amb la certesa d'haver viscut teatre amb majúscules. Sentir gana després d'un àpat de mots i escenes... Alimentar també el cos... I descobrir un nou espai, Jazz, cervesa, hamburguesa, matinada, conversa de lectures, de sessions de teatre, música i cinema en perspectiva... Com s'embasta el futur quan compartim una taula més enllà de quarts de dues...

Plaers. Calien... Foragitar aquests dies on se m'ha fet present la fugacitat, la incertesa... Plaers... Necessaris... Aprendre a desdibuixar el teu rostre... Que et retrobo per casualitat i encara no sé dir-li al cor que no et retorni... L'Antídot? Aquesta nit magnífica on la lluna dibuixa el creixent d'uns ulls que saben escoltar i estimar...

Rerefons inconfusible... Susheela Raman... Salt rain... 


https://www.youtube.com/watch?v=z4p6Ny6aTJ4

8 de febrer del 2015

Fonedís...

Escoltava fa uns dies un programa de ràdio...Vaig esbossar un somriure en sentir-te parlar... Sempre tan discret... Al cap dels anys, continuaves amb el tarannà de sempre, la veu aguda, la fina ironia, l'amor per la fotografia...

Sempre m'has desconcertat... I sempre t'he fet un espaiet al cor... Tenia quinze anys, era estiu i et vaig demanar pujar a la teva moto... Vaig abraçar-me a tu, per aquell camí atrotinat, i davant del porxo d'un mas on hi feies cap de tant en tant, em vas fer una foto que encara conservo en format diapositiva... Em miraves, molt, em desconcertaves... I rèiem, molt, sense dir-nos res... Aquell capvespre, vaig sentir el teu desig i el meu, la meva por... L'endemà, et feres fonedís... De la meva finestra estant, amb molts interrogants, vaig veure la teva moto allunyar-se i desaparèixer...

Ignasi Rovira. Fotografia i fotos

Fa pocs dies, una amiga et va anomenar... Serendipity... Viatges... Àfrica... Passió... Segur que encara conserves la teva Nikon... Els objectius no canvien, sortosament, tampoc la mirada que em va encaterinar. Una mirada que ha aconseguit fixar el món viscut de molt a prop, aquest paisatge tan polièdric que comparteixes amb els teus companys de viatge, la mateixa imatge diferents esguards...


No fa gaire, sense avís, vas tornar, de visita... Tardorenc, intacta la mirada... Vas dinar amb nosaltres i mentre jo feia la migdiada no t'hi vas poder estar... Vaig obrir els ulls que ja m'havies fotografiat, de nou...

Descobrir Àfrica amb els teus ulls... Tanzània... Zanzíbar... El teu esguard... Temptador...


Oliver Mtukudzi...  Ronga Dondo... Molt especialment...

Vídeo de ronga dondo





4 de febrer del 2015

In my soul

Fa uns dies parlava amb una dona senzilla i excepcional. Ens veiem un parell de cops per setmana. No ens coneixem molt però hi ha un somriure que ens uneix. Amb ingenuïtat i moltíssima sinceritat em confessava que no tenia massa bon dia, hivern, núvol, la regla... Confidències. Me l'escoltava. Perquè és tan honest que algú amb qui amb prou feines has tingut una conversa, et digui obertament que necessita parlar amb algú...

N'hi ha qui davant l'honestedat reacciona amb malfiança... Qui respon un 'ja parlarem' amb molts punts suspensius... N'hi qui parla amb el silenci dels ulls al cor... Quina sort poder ser a prop quan algú et necessita.

Aquests dies estic passant  moments d'incertesa.. Diagnòstics... Pronòstics...  Ombres i llum... He recordat una seqüència de Hannah and her sisters, memorable...

Vídeo de hannah and her sisiters youtube


És cert que el punt de partida sempre és 'ubi sunt'. Que el repte pot ser un camí no gaire platxeriós... Estrènyer la mà de les companyes de viatge, les que comencen, les que es submergeixen a les profunditats, les que fondegen l'illa, les que fan el cim, les que suren en un mar de calma... Com se'ns pot capgirar el present...

Però jo avui vull abraçar-me al futur durant molts segons, anys. Avui desitjo clarianes, celebrar la fe en mi mateixa... Amb gospel, guarint els mals moments,les emocions, compartides en cada cançó.... Gràcies per aquestes veus...Kirk Franklin, Donald Mallo..  Gospel Legends....Joy... In my soul...

Vídeo de joy en my soul gospel legend